lunes, 17 de febrero de 2014

Mendoza (can Ruben)

Dia 14-16 de febrer de 2014

Mendoza (Argentina)

El museu de José San Martín “Libertador de la Nació” resulta ser petitó però emotiu, regentat per una senyora jubilada que realça els èxits econòmics i socials de la Gran Argentina –sembla que la seva memòria es va returar abans del 2 de desembre de 2001 quan el Govern de Fernández de la Rua va adoptar mesures econòmiques dràstiques, com la limitació de doblers en efectius, que varen dirigir el país al col·lapse absolut, estam parlant del famós “El Corralito”. El museu no només il·lustra la vida i carrera del General militar sinó també de la ciutat de Mendoza, tristament destruïda pel terratrèmol de 1861.

Mendoza està ubicada a l’altre costat de la serralada andina en relació a Santiago de Xile, en una planícia desèrtica travessades per rius secs... o “rios muertos”. Les altes temperatures estivals resten apaivagades per la gran quantitat d’arbres nobles que ombregen els carrers o quadres urbanes, els quals s’irriguen per una complexa xarxa de canals trenats que discorren per cada una de les voreres dels carrers de la ciutat vinícola per excel·lència de l’Argentina, o també anomenada la ciutat del malbec – per la gran quantiat d’aquest tipus de cep de raïm cultivat- , superat amb creixos a l’arxiconegut cep Cabernet Sauvignon .
En Ruben,  psicòleg liberal, el meu amfitrió d’airbnb (casa on roman els tres vespres), resulta ser un al·lot animat, dinàmic i amb mentalitat oberta. Amb molta naturalitat me brinda la oportunitat d’introduir-me dins la societat lesbi gay medozina.... i així és... que sense esperar-ho en cap moment, rest involucrat gustosament en un ambient afectuós, envoltant de bombons lesbis i carismàtics gays, tots ells de gran qualitat humana. Son dos dies d’un tràfec constant, amb sopars elegants i festes d’alta gama fins elevadores hores nocturnes, el que t’inhabilita física i mentalment en la prestació d’atenció de les visites culturals de rigor de les hores diürnes. A més aprofitant l’avinentesa, procur nedant com un peix, enmig de les aigües turbulentes, intentant amb discreció però sense èxit, seduir a qualque lesbi-fadrineta mendozina.... ahhh... - na Paola i na Samira- quines senyores tan ben garrides-.

Entre els desassossecs espirituals nocturns, faig escala obligada als Cellers de Mendoza, - hagués estat un poc vergonyós i certament pecat no haver-los visitat encara que haguessin estat sumàriament-  Encara que la meva son premia amb força, i la meva estabilitat  perillava al tenir unes cames que me feien figa, intent mantenir-me eixerit tot els temps i captar com si un alumne d’escola fos, tota la informació en relació a la producció de vi de qualitat superior, i com no, el goig del tast de cloenda. El problema meu és que si bec vi amb la panxa buida me resulta absolutament funest, tenint com a resultat, posar-me a to durant unes hores valuoses.  

Aquesta alegria extra manifestada desprès del tast de cloenda de la visita vinícola, en fa relacionar-me amb una parella guapíssima i simpaticota de porteños argentins (na Guadalupe i en Facundo) que intenten seguir la bauxa però amb molta més moderació que la meva. Almanco demostren tenint més finor i prudència. Finalment acabam els tres prenen cerveses en una de les artèries principals del microcentre mendozí, explicant les nostres vides i passions. Na Guadalupe és una empleada de Lanchile i en Facundo, un jugador de pòker, que intenta guanyar “la plata” jugant via internet, curiós!!!!  

A meva aturada a Mendoza arriba inexorable i malauradament a la seva fi, acabant dinant una deliciosa lasanya bolonyesa casolana a ca na Sofi, la mare de Ruben, juntament amb una tia i un cosí forner divertit.

El comiat den Rubén resulta francament trist. He deixat un autèntic amic per temps indefinit després de tres dies vivim aventures plegats.  M’acompanya a la porta de ca seva, i amb una abraçada forta, ens desitjam la sort en la vida. Tendre i desolador. En aquest moments intent allunyar-me ràpidament de ca seva per no pensar més en aquesta traumàtica separació però al mateix temps somiant retornar en la ciutat den Ruben. A partir d’aquest moment la imatge de Mendoza sempre l’associaré a Rubén, amics i família. Gràcies amic estimat!


Gracias Rubén... un fuerte abrazo y muchos, muchos, muchos recuerdos a todos los tuyos (Paola, Samira, Jorge, Néstor, Eduardo, Susi, tu tía y primo) que forman ya parte de mi corazón!


Carrer de casa Ruben (cotxe metalitzat)


Carrer de Mendoza


Comerç mendozí


Síquies mendozines


Jorge, Ruben i Eduardo


Susi, Ruben i tia


Facundo i Guadalupe


Paola, Samira i Ruben


Empanades del mercat de Santa Ana (centre de Mendoza)

1 comentario: