lunes, 24 de febrero de 2014

Salta

Dia 21 de febrer de 2014

Salta (Argentina)

El trajecte de Córdoba a Salta en bus té una durada de 13 hores aproximadament. Encara que semblaria una eternitat i poc assolible des del punt de vista europeu, no resulta ser un trajecte llarg a escala americana. La classe suite del bus permet a l’usuari aïllar-se completament en compartiments separats per tanques i cortines. A més, els autobusos disposen de sistema de tv individualitzada, cadenes de ràdio... i senyal de wifi... i el personal de la companyia et complementen el servei amb uns àpats calents i complets... ahhh.. i quasi se m’oblidava!!! el seient es transforma en llit horitzontal... apte per passar una nit plàcida amb el trontoll de la carretera. Com son hores calmades, aprofit el temps per escriure, tranquil·litzar-me i assolir els conceptes i sensacions viscudes fins al moment, això quan no hi ha una nova persona interessant a conèixer, per què en tal cas, la gresca dins el bus està assegurada.

Com no era la primera vegada que visitava Salta, sentiments de nostàlgies continguda me brollen sobtadament quan un recordat edifici, restaurant, hotel o botiga me compareixia davant meu... -alça!!! Quin vells temps!!!!-, ara seria el moment oportú per dir... -com enyor al meu inseparable company de viatge Josep M. Torres-, amb el qual vaig compartir grans moments a la ciutat de Salta fa 4 anys.

Salta La Linda”, així és com se l’anomena per tota l’Argentina, diríem que és la porta d’entrada a les quebrades més exuberants i reconegudes  del país i pas d’accés a la veïnada Bolívia (per la Quebrada de Humahuaca, declarada patrimoni mundial de la Humanitat per la Unesco pels seus valors històrics i patrimonials), i també al fronterer Xile (per l’increïble  desert d’Atacama).

La ciutat ha sabut conservar gran part de l’arquitectura colonial, destacant edificis d’ús civil com el cabildo o de caire religiós com la catedral entre d’altres... tot això dins un ambient primaveral permanent... si bé, no estaria mal recalcar ara que la municipalitat hauria d’eliminar el trànsit rodat pel centre històric si la volgués convertir en un ciutat moderna i amb gran potencial turístic.

Com només estic de pas i a més, és una ciutat repetida, decideix tancar-me a la cambra de la residència Elena, actualitzar el blog i ordenar la quantitat de papers que he acumulat durant el viatge... deixant de banda totes les meves arts seductores per sociabilitzar-me, almanco per un dia. Es hora de no ser pertorbat almanco per un dia i dedicar-me a asserenar-me i descansar. Però com sempre... me qued amb un pam de nassos... quan la meva perspectiva es trunca en arribar a l’estació de Salta a les 7.30 hores del matí.., aquí és quan un motxiller italià s’apropa i em demana ajuda per trobar allotjament acceptable... el seu nom és en Davide.. ( es converteix en el meu company inseparable de la jornada). Poques hores més tard, al mercat d’artesania faig amistat amb una motxillera francesa que viatja tota sola per aquestes contrades, el seu nom és n’Alícia.. -Ja la tenc feta- pens. Ara, la fatiga inicial es va convertir en un èxtasi social i l’aptitud reservada i apagada es va transformar en un tarannà social i falaguer.

Acabam la jornada els tres plegats passejant, bevent copes i sopant en el carrer Balcarce, fita de la bauxa saltenya!!!. És aquí on es reuneix tota la joventut que vol prendre unes tapes, beure unes copes o simplement ballar en alguna de les millors discoteques de la zona. El moviment social és tan important, que les autoritats fins i tot tanquen al trànsit el carrer principal i dels adjacents, en un intent de garantir la seguretat als vianants.

Dimonis!!!.. a més per avalar la nostra sociabilitat en una societat desconeguda, prenem com a tècnica de combat el regalar abraçades a persones guapes que passegen per la ciutat!!! Els resultats són magnífics.. això sí, hem deixat la vergonya a casa. Armats amb una cartolina amb les paraules “Se regalan abrazos” encetam el vedat de caça.


Amb una manca de son acumulada decideix retirar-me prest cap a la cambra per dormir unes escasses 4 hores.. ja que a l’endemà tenc reservat un vol de Lanchile a primera hora. En arribar a la Residència, trob en Jorge, un jove de trenta anys d’origen espanyol, gerent del negoci familiar, pregant en veu alta el rosari amb molta devoció al mostrador de l’hostal, junt amb una altra empleada adscrita que li segueix el compàs. Aquí la religió es viu en el seu màxim esplendor.. Ave Maria Puríssima!


Carrers de Salta: Convent de monges 


Regalant amor


Davide, Dani i Alícia 


Restaurant on es menja "porotos"..fa 4 anys era aquí sopant amb en Josep

No hay comentarios:

Publicar un comentario