martes, 27 de mayo de 2014

Ballyfoyle i el seu fantasma

El fantasma de Ballyfoyle

La meva següent aturada irlandesa és el petit llogaret Ballyfoyle on roman una esglèsia d’estil anglo normanda, la casa del capellà situada al costat del centre de culte, el cementeri aferrat a la casa eclesiàstica i granges espargides i allunyades per la comarca...

Hazel, la meva anfitriona, va comprar la casa del capellà fa 25 anys i ara lloga cambres per airbnb per complementar el seu sou d’artista. Se dedica els dies a escoltar música mentre restaura objectes antics així com a llegir grans novel·les romàntiques refrescant la seva autoestima i somiant l’arribada d’un príncep blau que vulgui compartir la seva soledat.

Durant les nostres vetllades nocturnes, seguts a la vella cuina de foc de llenya i gaudint els grans festins gastronòmics de caire mediterrani, ens engatam amb magnífiques ampolles de vi negre, que segons dic, és la millor manera de trencar el gel i desenvolupar una bona conversa.... – el vi fa miracles!!! Si ho dubtau, encetau una ampolla en un lloc especial i tendreu un resultat fabulós- I desprès de tres copes els efectes màgics del licor negre comencen a fer els seus efectes i les aventures s’enlairen. Vet aquí la nostra història:

Na Hazel decideix presentar-me el fantasta de Ballyfoyle. És una figura femenina que apareix en vespres foscos, plujosos i freds del centre d’Irlanda. Na Hazel assegura haver-lo vist diverses vegades, en una d’elles se li va comparèixer difuminadament en mig del vespre manifestant-se amb llampecs lluminosos intensos. –Alça!-, començ a enneguitar-me sobtadament amb intensos calfreds. – Que passaria si me’l trobàs avui vespre?- He de reconèixer que la llegenda me fascina però m’atemoreix un poc, a més, segons na Hazel el fantasta habita en el seu taller artístic, el qual necessit accedir cada vegada que vaig al bany. –Merda!!!! Si tenc ganes de pixar durant el vespre serà un greu problema-

Però la meva curiositat me mata, i no me resisteix durant les fosques matinades a aixecar-me del llit calent, agafar la meva llanterna i trescar per la casa en la recerca del fantasma,.... res, cap fantasma a la vista!!! Però Ohh my God!!! El cementeri se troba aferrat a la porta del darrera, i des de la meva cambra tenc vistes a l’eternitat!

Ballyfoyle se troba a 10 km de Kilkenny, la població important de referència i punt turístic de primer ordre. Diria que és com a una Valldemossa a la irlandesa, plena de botigues turístiques i preus desorbitats dins el seu centre històric.... com exemple afegeix un menú d’hamburguesa amb patates fregides per dues persones en super oferta a 25 euros!!! -Shit!!! Fucking expensive country!-

Per arribar a la Killkenny tenc dos mètodes: a peu o caminant. De fet únicament vaig tornar a peu una vegada perquè la resta vaig ser  acompanyat pels innumerables irlandesos que vaig trobar per la carretera quan feia autostop... per cert, aquí.. el fer dit.. funciona!!! Cada nova persona que s’atura era un món diferent i me permetia contactar amb la gent local de manera fàcil i divertida... Una vegada faig trobar un Pare Nicolau (St Claus) vestit de mundà. Descobrir Irlanda és descobrir la seva gent!

Els quatre intensos dies passen volant, i al final de les jornades amb melangia faig un recompte de les nombroses excursions, camins, indrets, valls descoberts i com no... meravelloses persones trobades per la comarca. Ara destacaria dues:

. En Jim: Un granger de 45 anys, veí de Ballyfoyle que es dedica a cuidar les vaques lleteres. Hem contactat tan bé que decideix mostrar-me amb cura i detall com funciona la seva vaqueria.  Fins i tot me deixa conduir la seva moto de rodes adaptades a camps fangosos.

. En Robert: Un manager de l’alimentació que me convida a fer el pastissos i cafès als Tee Rooms de Castlecomer (un petit poble a 15 km de Ballyfoyle). En Robert es converteix en el meu taxista personal, i aprofit el cotxe seu per moure’m amb diligència i rapidesa pels perduts camins rurals de Ballyfoyle.

He descobert la vertadera Irlanda, amb la gent treballadora, amb el seu caràcter i costums!  Great trip! Som un autèntic afortunat.. i com diu el meu amic Josep.... una bona llagosta m’he menjada.


Sense poder-me acomiadar amb condicions amb la meva súper amfitriona, les llàgrimes me brollen incontroladament quan la deix enrera amb un ràpid Adéu-siau! Ballyfoyle, Hazel i el fantasma formaran part del meu cor per sempre!


Carretera per arribar a Ballyfoyle


Fent excursions per la comarca


Jimmy i les seves vaques


Arribant a Ballyfoyle


Hazel i Dani


Vistes al cementeri des de la meva cambra


Camins de Ballyfoyle


Robert i Dani en el Tee Room


Església i casa de na Hazel

No hay comentarios:

Publicar un comentario