jueves, 22 de mayo de 2014

Trim

Amb la confortable i puntual companyia de transport Bus Éireann surt de la grisosa capital de l’Estat per volta de les 11 del matí cap a la petita població de Trim, situat a uns 50 km direcció Nord. Prèvia a la sortida havia rebut admiració per part de l’irlandès Deker.... per la meva fermesa de destinar-li un període de tres dies a la població de Trim...

– Deker: Però que faràs allà tres dies? T’avorriràs!- exclama l’irlandès amb mirada incrèdula.

-      Dani: Necessit escapar-me del ciment i estrés de Dublin- Respon amb determinació.

Trim resulta ser un poble històric amb castells, fortaleses, catedrals i altres monuments de gran qualitat artística i bellesa natural. Tal és la bellesa que es desprèn que fins i tot, s’han rodat en els seus redols nombroses pel·lícules de renom internacional, entre elles, Braveheart. Qui no recorda en Mel Gibson protagonitzant pugnes i combats contra els anglesos imperials!.

Però Trim amaga secrets sorprenent! Va ser aquí on Jonathan Swift, l’autor de “Els viatges de Guillivert” va viure i treballar.... i també foi al castell de Dangan (prop de Trim) on va néixer Ambrosio de O’Higgins, el pare del Libertador de Chile, l’honorable Bernardo de O’Higgins. -Vos imaginau el magnetisme i força d’aquesta població perduda enmig de la campanya irlandesa-.

Les meves principals activitats a Trim foren

1.- Relacionar-me amb la gent local, principalment del Pub Juge and Jury.  Hehehe... ja només al entrar per la porta principal, la madame me prepara sense demanar-li res una “Half Pint of Black Guinnees Bier”. – Bon servici-

2.- Gaudir de la piscina i sauna local durant els freds i plujosos horabaixes. Malauradament vaig haver de utilitzar les instal·lacions aquàtiques dos dels tres dies. Això és Irlanda... pluja i fred!

3.- i engatar-me amb en Tom, un encantador americà de 50 anys, grassonet i alegre, que s’allotja en un luxós hotel de Trim, i que demostra gran sensibilitat amb les persones humanes... Amb sàvia certesa, en Tom retira les copes de vi negre dipositades pel cambrer davant meu, al veure el meu estat d’embriaguesa.

Però la persona que més me va omprir durant la meva estada a Trim va ser na Katerin... una irlandesa de parla gaèlica que viu al poble de Ráth Cairn, una petita comunitat de grangers que han conservat el gaèlic com a llengua de comunicació i expressió social i es troba a escassos 15 km de Trim. Per arribar al Gaeltacht (terra de parla gaèlica) agaf la bicicleta del meus estimats amfitrions –en Paul i en Fabem- i en un dia solejat – aleluia- parteix pedalejant entre carreteres estretes que creuen infinits camps verds habitats per ovelles, cavalls i vaques. – Si Irlanda enamora és pel seu paisatge immaculat-

Katerin regenta un petit “tee room” on es pot menjar un snack i prendre un cafè. Uns homes adorables d’edat avançada que pertanyen al partit polític del Simm Féin s’alerten de la meva presència... i en saber l’origen i ideologia política procuren saber més de la situació del català i la nostra història. La conversa resulta interessant, viva i apassionada. Acabam amb una proclama solemne.. si el Simm Féin guanya les eleccions donarà suport a la causa catalana!!!!!! -Som un bon ambaixador català!!! Som en Miki Moto II-.

Katerin reclama una permanència meva més prolongada dins la societat gaèlica... tal és el fet, que me convida a dormir a ca seva de manera gratuïta!!!! Està meravellada pel meu interès per la seva cultura i això és fa notar amb els sentiments que flueixen entre nosaltres..... – no vull sortir del Gaeltacht, però he de tornar a casa- L’acomiada resulta emotiva.

Els meus amfitrions d’airbnb (Faben i Paul) són una parella excèntrica que viuen entre niguls dins la seva bimbolla. En Faben, és un nirvi pur, hiperactiu i intranquil... -me va posar nerviós des del moment que el vaig veure-. Sembla que la casa li ve petita... ja que entra i surt cada 3 minuts de l’entrada al carrer manifestant un estat d’ansietat insaciable... fins i tot, no va estar més que escassos 2 minuts seguts a la taula a l’hora de sopar. L’altre excèntric boy, en Paul, és més tranquil, però troba crítica a tot, sembla que la vida li resulta incòmoda. Ambdós no saben cuinar, així que me converteix en els seu cuiner personal durant la meva estància! – Hauria de cobrar jo, crec!!!- Per cert, la cuina la utilitzen tan poc que no tenen ni una valleta, pedaç o giradora.

I els tres dies finalitzen, i una part de mi romandrà per sempre entre castells anglo-normandos i pintes de cerveses entre els carrers d’aquesta perduda població irlandesa.



Abadia Agustina (10 km enfora de Trim)


Membres del Sinn Féin


L'adorable Katerin


Descans merescut


Cementeri de Trim


Dia en bicicleta fins al Gaeltacht


Faben (gran) i Paul (petit).. amfitrions d'airbnb


Mural dels viatges de Guillivert


Tom i els vins 


Camp irlandès


Castell de Trim (Aquí es va rodar la pel·li Braveheart)


Bebent cervesa Guinness

No hay comentarios:

Publicar un comentario