lunes, 16 de junio de 2014

La bruixa de Westport


Amb ganes de descobrir més sobre la costa occidental d’Irlanda reservo una cambra per airbnb al poble mariner de Westport, considerat sense saber-ho com un dels millors llocs romàntics del Contat de Mayo .... –ai ai ai, això m’espanta un poc, no m’agrada la naftalina barata com ja sabeu-

Abans d’arribar a Westport faig una aturada tècnica a la ciutat marítima de Sligo, reconeguda tristament com el port d’èxode de milers de compatriotes cap als Estats Units fugint de la pobresa extrema. En els seus “piers” molls actualment s’alcen belles escultures que fan homenatge a la gran emigració del segle passat representant famílies afligides pel comiat final.

Al dia següent arrib a Westport on la meva nova amfitriona m’espera puntual a l’aturada del bus. És una dona d’una seixantena d’anys baixeta i amb els cabells blancs punti aguts.  Parla amb un veu suau, pausada i sense estridències però amb un marcat caràcter. Guarda les distàncies amb mi, sense mostrar cap afecte ni somriure inicial... tot és ben fred.

Com el rencontre amb na Katherin va ser pèssim i restava disgustat per haver triat l’hiper turística ciutat de Westport vaig començar a maleir aquesta opció al principi, però calia esperar esdeveniments futurs.

Una vegada comprovat que la cambra està en molt bones condicions higièniques –al manco na Katherin no és bruta- i que està ple d’espelmes i d’objectes enigmàtics, intent trencar el gel demanant-li amb qui viu i què fa en la seva vida, i tot d’una me respon presentant-me la seva família, és a dir, el seu dòberman -que té cara de pocs amics i m’espanta sovint- així com me comenta que se guanya la vida fent sessions de màgia negre ja que és una bruixa. –Alça morena! Una altra friki!-

-On punyetes he hagut de parar!- Pens desconsolat.  Així que surt a corre cuita d’aquella fantasmagòrica casa plena d’objectes escalabrosos direcció al pub Hoban’s de Westport, amb l’objectiu de trobar una companyia més sana mentre gaudeix del partit de la Copa del Món.. Espanya- Holanda.

I de sobte, com art de màgia les coses comencen a adreçar-se i la imatge negativa inicial de Westport i la seva bruixa minva ràpidament, quan un univers de noves aventures comencen a succeir de manera espontània.

Vet aquí la més tendre i sensacional història irlandesa:

La pallissa donada pels holandesos als espanyols és celebrada amb devolució al pub entre pintes plenes de cervesa Guinness. Com veuen que jo celebro l’esportivitat holandesa me conviden a integrar-me al grups de gats de Westport convidant-me a més pintes de cerveses. Entre gerra i gerra cantam la famosa cançó “Go Leisly Go” que rememora cançons de melangia. El mareig de la cervesa me fa oblidar na Katherin i el dòberman rabiós que vetlla per la seva seguretat.

Com és de matinada quan arrib del pub a casa, la bruixa ja dorm plàcidament, així que aprofito l’avinentesa de deixar-li una bona botella de vi negre damunt la cuina que havia comprat l’horabaixa juntament amb una nota explicativa del meu agraïment per l’hospitalitat. –Això darrer era perquè canviés la seva cara de dimoni bufarell-. Connect l’alarma contra robatoris, tal com m’havia mostrat, i me tanc amb clau a la meva cambra per si les mosques.

Com vaig connectar l’alarma malament aquesta no va tardar en disparar-se sobtadament generant un renou estrident per tota la casa.... i el dòberman i la bruixa espantats pel soroll, s’alçaren del llit atordits per l’escàndol i pels tocs a la porta de la patrulla policial que va acudir a l’incident. – Alça, quin burot que som, només me faltava aquesta-.

Amb l’endemà, ja m’esperava una bona envestida, però la màgia del vi va donar els seus efectes, i na Katherin me va començar a mirar amb cara més amable, establint conversa i convidant-me a dinar una deliciosa sopa de pastanaga ecològica i un estofat de xot. –El millor àpat fet a Irlanda- Les copes de vins acompanyen la sobretaula, juntament amb conversacions banals sobre Jesús, els Sants i els poders que generen... tot això envoltats de creus llatines, espelmes, triangles i ulls encapçalats en piràmides.

Amb el pas de les jornades dins el nostre interior comença a sortir una complicitat extra, arribant a convertir-nos en bons i entranyables amics.

Una vegada na Katherin me brinda l’oportunitat d’acompanyar-la a recol·lectar algues marines per menjar-les una vegada seques, així com a beure una poció miraculosa casolana color verda fetes d’animals repugnants, - diguem que un bicho com el kèfir-, mentre observant des del jardí de ca seva la muntanya sagrada de Croagh Patrick, tot un símbol esotèric!

Es tant forta la connexió entre ambdós, que sempre espera que vengui de la meva visita o tour diari per compartir els àpats plegats encara que siguin hores intempestives... i arriba un dia que es transforma completament, com si hagués tengut una metamorfosi, i vestida per l’ocasió me convida a entrar dins la seva cambra secreta per fer-me una sessió de màgia negra.

La cambra està adornada amb objectes terrorífics i il·luminada amb espelmes blanques i en mig una butaca reclinable on me tomb amb els ulls aclucats. La bruixa me descalça les sabates i me fa uns massatges curatius als peus mentre invoca amb veu forta les forces de natura i els déus i deesses existents, tot en un estat de levitació sorprenent. –Sembla posseïda pel dimoni!-

I per art de màgia negra, acab totalment encisat d’aquesta senyora curiosa i solitària, fins tal punt que pensar en partir me causa sentiment d’enyorança.

Abans de l’adéu final, na Katherin me regala uns llibres i altres objectes i me desitja bona sort a les meves aventures. Jo, angustiat pel comiat, i rememorant les imatges de tristor de les famílies emigrants de Sligo li faig una aferrada de les més grosses que he fet amb la meva vida a qualcú, sortint de ca seva melangiós i plorós.

Westport no és només el poble amb parafernàlies turístiques, sinó que és també tot un conjunt de paisatges i llogarets que l’envolten totalment suggestius i evocadors. Recorre en bicicleta la seva badia, farcides d’illes solitàries, plena de carreteres estretes, granges i ramat és un dels plats forts d’Irlanda.


Concloc la visita amb un profund pensament: regalar una ampolla de vi negre a una dona solitària aixeca una passió insòlita.... i diria que el líquid és la millor poció màgica.  


Pub Mohan's


Katherin "La bruixa"


Westport (ruta nº1)


Mohan's Pub


Platja de Murrick 


Port de Murrick


Cementeri de Murrick


Ruta nº 1 (Westport)


Pescant gambes


Casa de Katherin


Sligo (representació del comiat de les famílies)


Westport (ruta nº1) Marea alta


Westport (Ruta nº1)


Westport Ruta nº1

No hay comentarios:

Publicar un comentario