sábado, 21 de junio de 2014

Galway i la parafernàlia

En meva etapa final vull dedicar un parell de dies a la ciutat de Galway, capital de la cultura i llengua gaèlica i tercera ciutat en importància d’Irlanda desprès de Dublin i Cork.

Rest astorat al comprovar que Galway és una ciutat lil·liputenca i mega turística. L’únic i principal carrer comercial situat al Latin Quarter no és més que un seguit de pubs i restaurants amb preus abusius plens de caça-clients al carrer en la recerca del turista perdut... i més enllà d’això només s’estén el molls, que cal dir que son encisadors, i el desenvolupament urbanístic típic irlandès de cases adossades i enjardinades.

Com que Galway és recorreguda dues vegades en un horabaixa... decideix agafar a l’endemà una excursió programada per visitar una de les regions més enigmàtiques d’Irlanda i declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco, m’estic referint als Durres juntament amb als famosos cliff de Moher, emblema de qualsevol cartell turístic d’Irlanda.

Encara que els turistes que m’acompanyen semblen encantats pel tour, especialment dues mexicanes que han vingut aposta des de Dublin i que me fan de companyia hispana per un dia, aquesta volta en autocar no podia haver estat més avorrida i supèrflua , de fet només fem que pujar i baixar de l’autocar en aturades de 10 a 20 minuts per visitar els diferents monuments, pobles o paisatges i fer les fotos de rigor. Tot està tan meticulosament controlat que no hi ha temps per la improvisació ni per l’aventura i menys per assaborir i gaudir del lloc. Aquesta nefasta i marejada excursió me fa meditar i pensar que som un aventurer de primera i un intrèpid viatge i que disposo d’un esperit inquiet i mentalitat ample. Promet que mai més faré un tour turístic!!!!

La meva visita per Irlanda finalitza amb el comiat de na Margaret i en Gavin, els meus amfitrions d’airbnb, i persones de gran hospitalitat i simpatia. Na Margaret, un viuda feliç, intenta refer la seva vida trencada per la tristament mort del seu home i en Gavin procura una vida alternativa principalment per sudamèrica. Ambdós son persones entranyables que me fan sentir en casa en tot moment.


Una vegada finalitzat el viatge faig un recull dels moments més remarcables i persones més memorables.... i reconec que he fet un dels viatges més captivadors de la meva vida. Idò.. “Go Leslie Go”... adéu Irlanda.


Port de Galway


Cliff of Moher


Gavin i Margarete


Barri Llatí


El tradicional Fish and Chips


Carrers de Galway: oferta turística


Mexicana per Irlanda


Bandera irlandesa

No hay comentarios:

Publicar un comentario