viernes, 13 de junio de 2014

Longford ... els bogs, canals i subhastes

Ja no cerc la meravellosa ciutat monumental o l’encantador poble medieval remarcat en la famosa guia de viatges Lonely Planet –normalment són indrets plastificats i plens de naftalina!-, sinó que vaig viatjant per la comarca on trob un bon airbnb on allotjar-me, i vet a aquí que m’he topat amb la ciutat de Longford, ubicada ben enmig de l’Irlanda.

-Longford.... why Longford?- Diuen els incrèduls irlandesos quan se n’adonen que visitaré aquesta ciutat afectada greument per la crisi bancària i on l’índex de desocupació està provocant el major èxode de la història de la comarca, sense comptar l’època del Great Hunger (Gran Fam) viscuda en 1845, on milers d’irlandesos emigraren cap als Estats Units en la recerca d’una millor vida escapant de la famolenca vida rural. Malauradament milers de compatriotes moriren per malalties i inhalació. -Una autèntica tragèdia històrica recordada encara amb pànic per la gent local!-

Diria que fins ara no havia percebut la crisi irlandesa tan a prop... i és que Longford s’està morint, i això es nota en els nous barris sense veïnats i cases abandonades a balquena.

De fet, no estic segur que trobaré a la deprimida regió irlandesa, però això és l’aventura i un viatger cerca l’aventura i no la foto turística.

Arrib a les 16:20, suat i brut per no netejar la roba amb cura en el meu darrer hostalatge, a l’estació de busos de Longford en un dia trist i ennigulat. Immediatament al baixar del bus conec amb la meva nova amfitriona anomenada Anita, que se presenta amb un somriure afectuós i una mirada penetrant -How lovely she is!-. Ens pujam al cotxe i ens dirigim a la nova casa d’acolliment i de sobte, l’amable senyora comença a plorar desconsoladament enmig de la carretera.... i jo sense saber que estava succeint la intent distreure de manera improvisada. – Però que collons li passa?- Pens amb incredulitat. Súbitament me comenta que la seva filla es va suïcidar fa poc i que no ha superat l’absència. Els plors de n’Anita s’estén més enllà de l’encontre inicial i el tema de la mort irradia les conversacions posteriors. 

Pocs desprès vaig descobrir que parlar de temes tan banals com la reencarnació de l’esser humà la distreu enormement. Segons comenta n’Anita en la seva anterior vida vivia a les illes Barbados –no era beneïta la dona, hehehe- i  estava feliçment casada amb un mariner. –Oh my Godness, such a misterious woman! Qui deia que només hi havia frikis a Mallorca!-

Per carambola n’Anita me presenta una amiga seva provinent de Puerto Rico, anomenada Reina Flower... i com el caràcter llatí ens uneix, començam a viure aventures plegades i inoblidables. Reina és una dona alegre i sociable que li agrada ballar, parlar, beure vi i riure... però no té cap temor d’agafar-te la càmera fotogràfica i esborrar-te les fotos si troba que no ha sortir en bones condicions. De fet, no vol sortir de cintura cap a baix per evitar trobar-se amb el gran pandero que li penja pels quatre costats.

I amb les meves noves amigues decidim passar unes grans vetllades i fer una excursió amb 4x4 per la comarca, descobrint uns dels paisatges més impressionats d’Irlanda... estic parlant en concret dels famosos Bogs.

Els bogs son terres de gran poder energètic i utilitzades durant moltes generacions com a combustible fòssil. Es varen formar fa milers d’anys per la descomposició de matèria orgànica acumulada pel pas del temps, i es caracteritza per la manca d’oxigen del subsòl. Tal és l’absència del gas corrosiu que, malgrat la intensa humitat, s’han trobat sense descompondre objectes prehistòrics fusta tallada així com cossos humans morts anys llum... però el que realment sorprèn, és l’absolut estat de conservació del trackway... la via de comunicació més antiga d’Europa feta amb troncs de fusta tallada que comunicava les poblacions locals. Aquesta carretera té una antiguitat de gairebé 2500 anys.

Però Longford no són només els Bogs, sinó també The Royal Canal, construït al segle XVIII, per millorar el transport de mercaderies i que ha deixat una estampa de camins d’aigua espargits per tota la comarca i creuats per esvelts ponts de pedra, velles rescloses i comportes i ports marítims encisadors. Recorre els camins que voregen els camis d’aigua és una experiència inoblidable i enriquidora, i si ho fas en bicicleta resulta més atraient -Qui ha dit que Longford no havia res a veure?- Perquè tengueu una idea... The Royal Canal és l’equivalent espanyol al Canal de Castella.

Longford és encara més que Bogs i Canals, diria que és excel·lent indret per introduir-te de ple dins l’autèntica vida irlandesa i això es pot apreciar recorrent els seus principals carrers del centre farcit d’elegants i ben adornats pubs, fish and ships, buchers o altres comerços... i com no, l’apassionant mercat de subhasta de bous i vaques. –Alça! És un punt fort del viatge!- Contemplant els seriosos grangers intentant comprar bestiar sota la direcció del subhastador que dirigeix la cerimònia amb un bastó és una imatge apassionadament captivadora!


-Qui ha dit que no hi ha res d’interessant a Longford?- El major defecte de la humanitat és la ignorància.



Carnisseria de Longford


Transport comarcal: Busos Eireann (confortables i puntuals)


Bogs


Ponts de Longford


Pubs històrics


Subhasta de bous i vaques


Comportes del Canal Reial


Reina i Anita comprant ous


Trackway (carretera construida fa 2500 anys)


Escultura representant la gran emigració a causa del Great Hunger


Reina i Dani bevent whisky irlandès


Irlanda enigmàtica


La meva bici pel Longford



The Royal Canal

No hay comentarios:

Publicar un comentario