miércoles, 22 de octubre de 2014

Un dia dins el vaixell!

21 d’octubre de 2014

Mares amb els fills petits que l’envolten cercant protecció, popes vestits de negre i amb barba llarga i emblanquida , mercaders que transportes queviures i altres objectes i viatgers intrèpids i agosarats com nosaltres que decidim perdre’ns per aquestes contrades de la Mediterrània, romanem desordenadament al moll principal de Folegandros per poder embarcar al vaixell de la companyia Korais que ens portarà cap la gran capital, Atenes. 

Son 12 hores de trajecte que transcorren plàcidament en un dels camarots reservats per l’ocasió i que ens fa de refugi del renou exterior provenint de les TVs engegades a gran volum situades a les sales de descans o de les cafeteries plenes de persones que parlen amb veu alta, quasi cridant, amb les seves cares allargades, símbol de la fatiga, envoltades d’un fum gris provenint del tabac consumit.

I de tant en tant, l’altaveu del Ferry anuncia l’arribada a un port d’escala d’una illa situada enmig del nostre camí. És el moment que sortim a corre cuita del confortable llit per dirigir-nos a coberta i contemplam l’entrada al port d’atracament amb les muntanyes i cases emblanquinades com a teló de fons.

Però en meu relat vol fer menció a una parella de turistes entusiastes que descansen al camarot continu al nostre, i que també fan la ruta de Folegandros fins a Atenes. Ell duu una càmera fotogràfica de gran precisió – tal vegada, de 16 megapitxels?- envoltada al coll i que fa menester, disparant una foto, cada vegada que observa un punt d’interès, en canvi, ella que vesteix amb un vestit ample per evitar remarcar les dogues i altres imperfeccions corporals, es dedica a guaitar per la barana de l’embarcació en la recerca d’una brisa marina que refresqui una cara torrada per la radiació solar. De tant en tant, la parella s’abraça, es besen i demostren símbol d’estima profunda. Però, us demanareu: Què té d’especial això? Doncs que ambdós ja han rebassat els 85 anys i continuen vivint la vida amb plenitud.


Una enveja sana me puja inexorablement per les venes fins assolir el cos sencer, i pens melangiós que el dia de demà vull ser com ells i que vull gaudir de les persones estimades per molt d’anys!!


Un dia blau per davant!


Passam per muntanyes pelades amb cases blanques


Josep s'enfila pels passadissos


Esperant al vaixell: moll de Folegandros


Arriba el ferry: Companyia Corai


Fa un poc de vent a coberta


Llum i humitat a coberta


Dinar al camarot


Bar de l'interior!


Passam per canals angostos


En "Charly" amb la seva càmara fotogràfica!!!!!


Adéu Folegandros!

No hay comentarios:

Publicar un comentario