Viatgers:
-
Daniel Sánchez i Llull
-
Josep Maria Torres i Balaguer
Data
de sortida:
-
6 del matí del 3 d’octubre de 2014
Temps:
-
solejat, 26º Celsius
Suposo que és el moment de acomiadar-me
de la gent estimada de Palma amb besades i abraçades, fent brometes durant els darrers
moments per pair un adéu que sempre és dolorós i que per molt que hom ja
estigui avesat, això no s’arriba a superar….. -auh idò… Marquet, Mariona, Pare i Mare, és hora de l’adéu de vell nou,
però no passeu pena, ja que som com un boomeran que sobtadament retorn a
l’inici amb tanta força i potencia com la meva sortida… i no m’encallaré entre
les branques pel camí!-
A una hora intempestiva sortim de
l’aeroport de Palma amb el vol de Ryan Air amb escala a Barcelona i direcció
cap a Atenes, la gran capital hel·lènica, bressol de la civilització i la
democràcia. Malauradament aquest últim concepte avui en dia està amb evident
retrocés, ja que ens hem adonat sobtadament que la sobirania no residia damunt dels
ciutadans sinó que ha apareguda curiosament al districte financer londinenc i
als despatxos dels comediants i desacreditats directius de Wall Street.
Amb un excés evident d’equipatge
per endur-lo dins la cabina de Ryanair, ens intentam enginyar per passar-lo
sense pagar un extra monetari.... així que decidim cobrir-nos amb capes extres
de roba i la resta ho comprimim amb tanta força que formam un petit púlsar
galàctic. –Esperem que ningú quedi
arrossegat amb la seva megalo gravetat- Missió complida, passam el registre
de l’embarcament sense cap problema.
I durant les hores de vol esperam
amb desig el nostre àpat aeri per minvar la talent acumulada... i de sobte, en
Marc (l’homenet amb cametes que ens ha reservat el vol des de Mallorca) ens va
triar l’opció de menú amb baix nivell calorífic... és a dir... menjar per a
grassos!, dues lletuguetes i quatre grans d’arròs... –Caaaaa! Volíem una porcella!!- i volam arribam a la nostra
destinació.... Grècia.
Atenes és una ciutat caòtica,
desordenada i també cal dir-ho... un poc bruta! Al voltant de l’Acròpoli i el
barri històric de Plaka s’ha estès una mega ciutat amb poca planificació
urbanística amb edificis sense cap valor arquitectònic. Però el nostre objectiu
és descobrir els sues secrets profunds i
per això confabulem entrar dins territori grec, és a dir, fora del centre
històric no turístic.. i vet aquí, que començam a trobar mercats farcits de queviures,
tavernes soterrànies històriques, barris bohemis plens de cafès i bars
divertits.. etc.. etc... i tot això envoltant d’una gent que tracta al turista
amb major dignitat que ho fem nosaltres, els mallorquins. Aquí no som objectes
de obsessius mercaders en captura del desarmat turista. Però hi ha una cosa que
està fallant... on és tota la comunitat de pakistanesos, xinesos, àrabs i d’altres
nacionalitats que no fa temps habitaven aquests barris?
L’evidència ressalta un fet trist,
el neofeixisme grec, representat per Alba Daurada (4ª força política al
Parlament Grec) ha fet neteja amb els seus escamots de gent violenta tolerats per
un Estat en evidència fallida. La situació és tant greu que tots els comerços
alcen banderes gregues, com a símbol de patriotisme... o per por i com a mesura
de protecció davant la coacció dels guardians de la puresa sanguínia. Els
neonazis no escatimen recursos per exhibir-se en manifestacions públiques amb esvàstiques
i altres símbols de règims dictatorials mentre insulten i amenacen als pobres immigrants,
com si fossin els culpables de la crisi econòmica.
Aquest mal sabor de boca s’endolça
una mica amb la visita de l’Acropoli i amb tota la gent que hem conegut durant
aquesta petita estància atenenca, destacant uns gironins simpaticots que ja ens
han convidat a fer-los visita i una parella d’argentins que estan fent la volta
al món en moto -ja duen 12 anys, vos
imaginau!-
Aeroport de Palma: maletes
Botigues gregues.. ple de banderes
Acropoli
Cariatides
Taverna de les afores del centre
Canvi de guàrdia presidencial
Mercat central
No hay comentarios:
Publicar un comentario