Afers exteriors illencs: Atenes (Grups neonazis per Grècia)

Viatgers:

- Daniel Sánchez i Llull

- Josep Maria Torres i Balaguer

Data de sortida:

- 6 del matí del 3 d’octubre de 2014

Temps:

- solejat, 26º Celsius

Suposo que és el moment de acomiadar-me de la gent estimada de Palma amb besades i abraçades, fent brometes durant els darrers moments per pair un adéu que sempre és dolorós i que per molt que hom ja estigui avesat, això no s’arriba a superar….. -auh idò… Marquet, Mariona, Pare i Mare, és hora de l’adéu de vell nou, però no passeu pena, ja que som com un boomeran que sobtadament retorn a l’inici amb tanta força i potencia com la meva sortida… i no m’encallaré entre les branques pel camí!-

A una hora intempestiva sortim de l’aeroport de Palma amb el vol de Ryan Air amb escala a Barcelona i direcció cap a Atenes, la gran capital hel·lènica, bressol de la civilització i la democràcia. Malauradament aquest últim concepte avui en dia està amb evident retrocés, ja que ens hem adonat sobtadament que la sobirania no residia damunt dels ciutadans sinó que ha apareguda curiosament al districte financer londinenc i als despatxos dels comediants i desacreditats directius de Wall Street.

Amb un excés evident d’equipatge per endur-lo dins la cabina de Ryanair, ens intentam enginyar per passar-lo sense pagar un extra monetari.... així que decidim cobrir-nos amb capes extres de roba i la resta ho comprimim amb tanta força que formam un petit púlsar galàctic. –Esperem que ningú quedi arrossegat amb la seva megalo gravetat- Missió complida, passam el registre de l’embarcament sense cap problema.

I durant les hores de vol esperam amb desig el nostre àpat aeri per minvar la talent acumulada... i de sobte, en Marc (l’homenet amb cametes que ens ha reservat el vol des de Mallorca) ens va triar l’opció de menú amb baix nivell calorífic... és a dir... menjar per a grassos!, dues lletuguetes i quatre grans d’arròs... –Caaaaa! Volíem una porcella!!- i volam arribam a la nostra destinació.... Grècia.

Atenes és una ciutat caòtica, desordenada i també cal dir-ho... un poc bruta! Al voltant de l’Acròpoli i el barri històric de Plaka s’ha estès una mega ciutat amb poca planificació urbanística amb edificis sense cap valor arquitectònic. Però el nostre objectiu és descobrir els sues secrets profunds i per això confabulem entrar dins territori grec, és a dir, fora del centre històric no turístic.. i vet aquí, que començam a trobar mercats farcits de queviures, tavernes soterrànies històriques, barris bohemis plens de cafès i bars divertits.. etc.. etc... i tot això envoltant d’una gent que tracta al turista amb major dignitat que ho fem nosaltres, els mallorquins. Aquí no som objectes de obsessius mercaders en captura del desarmat turista. Però hi ha una cosa que està fallant... on és tota la comunitat de pakistanesos, xinesos, àrabs i d’altres nacionalitats que no fa temps habitaven aquests barris?

L’evidència ressalta un fet trist, el neofeixisme grec, representat per Alba Daurada (4ª força política al Parlament Grec) ha fet neteja amb els seus escamots de gent violenta tolerats per un Estat en evidència fallida. La situació és tant greu que tots els comerços alcen banderes gregues, com a símbol de patriotisme... o per por i com a mesura de protecció davant la coacció dels guardians de la puresa sanguínia. Els neonazis no escatimen recursos per exhibir-se en manifestacions públiques amb esvàstiques i altres símbols de règims dictatorials mentre insulten i amenacen als pobres immigrants, com si fossin els culpables de la crisi econòmica.

Aquest mal sabor de boca s’endolça una mica amb la visita de l’Acropoli i amb tota la gent que hem conegut durant aquesta petita estància atenenca, destacant uns gironins simpaticots que ja ens han convidat a fer-los visita i una parella d’argentins que estan fent la volta al món en moto -ja duen 12 anys, vos imaginau!-