sábado, 25 de octubre de 2014

Meteora: Una vida celestial!

Del 22 al 26 d'octubre de 2014

Amb una aturada tècnica a la capital Atenes de 24 h per comprar medicaments adequats al objecte d’atendre dues importants irritacions pertorbadores sorgides els dies abans i situades l’una a l’ull i l’altre a l’extrem final del penis -Alça!, ja podeu imaginar les nostres gesticulacions per explicar el meu problema simptomàtic davant una farmacèutica incrèdula.-, emprenem el nostre camí amb tren cap a Kalambaka, porta d’entrada al conjunt monàstic de Meteora, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Abans de la nostra sortida, encara tenim ocasió de conèixer a un espècimen veneçolà anomenat Giorgio. El punt de trobada resulta ser un dels bars més cars de tota Grècia. Durant la conversa aquest personatge d’anàlisi comença a qualificar les classes populars de “servidumbres que usan el tranporte público” entre altres barbaritats malsonants. Resulta que a part de ser mal educat, és un excèntric i bufa milionari. Com acabam fins als nassos d’aquest element fem cloenda del míting aviat deixant-lo bocabadat i amb la seva copa de xampany sense veure totalment. La seva insensatesa ens fa solidaritzar amb la lluita obrera!!! –Viva la revolución bolivariana chavista!!-

Amb un dia tristot a causa d’una boira espessa i d’uns ruixats constants assolim el nostre destí, Meteora!. Aquesta àrea de geologia capritxosa habitaven fa més de mil anys anacoretes en les coves obstinats en la recerca de la més pura doctrina ortodoxa, fins que un dia els turcs amb ànsies bèl·liques varen conquerir aquesta comarca introduint una nova religió d’Estat. Els anacoretes, alterats pels esdeveniments històrics i en un intent de supervivència cultural, es varen agrupar col·lectivament per construir autèntiques fortaleses inexpugnables damunt de penyals vertiginosos amb l’objectiu d’aplacar qualsevol ànsia de captura i poder continuant la seva vida assossegada dedicada a la pregària i contemplació. La meravella de Meteora radica en que fins fa ben poc la forma d’entrada als monestirs era per finestres amb escales plegables o per deficients telefèrics. Els ponts, túnels i altres vies d’accés s’han construït recentment per donar accés al turista especialment.

Hem decidit fer uns dies de peregrinació i per això decidim visitar els monestirs caminant –Creim que és la millor manera per apreciar tota casta de detalls i angles singulars- Ens aixecam d’hora en uns dies grisos i una vegada fet el cafetet del matí ens enfilam per camins pedregosos i pocs senyalitzats cap a la punta dels pinacles muntanyosos.

Les temperatures oscil·len entre els 5 als 7 graus i la serralada presenta un aspecte enfarinat per la neu caiguda aquests dies a les zones més elevades, així que ens abrigam amb força per superar les inclemències del temps, especialment del fort vent insaciable.

Com que hi ha poca visibilitat els monestirs presentaven un aspecte fantasmagòric i si se suma a l’aspecte tenebrós dels popes que el regenten fan de la visita un còctel de misticisme bàrbar.

El transcórrer per les petites cel·les, laberíntics corredors i ornamentades esglésies fosques monàstiques, respirant en tot moment un aire pur i fresc i sentint el cants ortodoxes provenint de la llarga litúrgia, me fan reviure les escenes de la pel·lícula que tantes i tantes vegades he vist a la TV... vos estic parlant de “El Nom de la Rosa” d’Umberto Ecco!. –Divagar per Meteora me posa la pell de gallina, sens dubte!-

Però Meteora ens va guardar una gran sorpresa que fou la trobada d’un motxiller xilè anomenat Felipe que es va convertir en el nostre acòlit inseparable per 24 hores. En Felipe demostra tenir una gran qualitat humana i esperit obert i tal és l’afecte que en Josep agafa per la nova pesca que no dubte a convidar-lo a un bon restaurant, i de pas..... jo també aprofito a autoconvidar-me al convit!!!!! –Bravo Felipe y Viva Chile-


-I mentre.... la Pultrú recupera l’estat inicial i ja es troba de bell nou vermellosa!!! Queda dit per evitar llegendes urbanes de malintencionades sense escrúpols-.


Giorgios el "Veneçolà"


Partint cap a Kalambaka (Meteora)


Kalambaka


Estat de levitació!


Agios Stefanos


Popes moderns


Popes fent peregrinació!


Agios Roussanou


Agios Megalou Meteorou



Agios Varlaam al fons


Gent local peregrinant


Agios Triados


Agios Nicalaou al fons


Dinant amb en Felipe


Dos excursionistes

No hay comentarios:

Publicar un comentario