viernes, 10 de octubre de 2014

El Colós de Rodes!

Amb un vol de Ryanair volam d’Atenes a la ciutat històrica de Rodes, important baluard de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem – us record que aquesta Ordre la conformaven uns monjos guerrers que vetllaven per la seguretat i donaven hostalatge als cristians pelegrins de Terra Santa-.

La ciutat antiga de Rodes, situada dins murades, és un laberint de carrers estrets enlluernats tènuement per fanals de ferros penjats sobre les parets de cases empedrades amb pòrtics i finestres acuradament esculpides i amb capelles espargides i perdudes per la teranyina urbanística, així com el palau del Gran Mestre Cavaller i el seu conjunt d’albergs antics “hostalatges de pelegrins” agrupats per Nacions , entre elles, la nostra “La Corona Catalana”, -O sigui, que els mallorquins tenien refugi per aquestes terres, i no era precisament amb els espanyols-. Aquesta mística atmosfera constitueix una càpsula del temps que transporta al visitant a formar part a les nissagues cabalístiques i sibil·lítiques medievals que possiblement es lliuraven fa més de 500 anys.

Ara bé.. aquesta màgica sensació que fa volar els pensament de tant en quant s’esvaeix quan travessam carrers on les paradetes turístiques predomina sobre la quotidianitat i singularitat de Rodes. – -Es fa palès que el turisme de masses és el major depredador actual-

Curiosament, la nostra casa llogada per airbnb forma part d’un antic convent situat ben enmig de la ciutat històrica... i a més, les finestres peguen directament al claustre i un antic cementeri musulmà que visitam especialment durant les hores nocturnes. –Diria que totes les cases de Rodes tenen un misteri, però la que hem triada guarda una sorpresa encara més singular-.

Rodes també és èxtasi, diversió i frenesí derivat dels milions de turistes que anualment la visiten i que decideixen passar les seves vacances majoritàriament a uns dels horribles hotels que s’encadenen al llarg d’una costa horriblement urbanitzada i amb poc respecte mediambiental.

Però Rodes també és la seva gent i cal dir que tant jo com en Josep formam una combinació explosiva per relacionar-nos... així que entre els personatges que ens varem topar resaltam una cubana amb morros ressaltats i galtes redonetes!...- “diria que és una espècie de Dalila, és a dir, aquell personatge històric que practicava un ofici molt vell i que ha perdurat avui en dia i mitjançant el qual va persuadir i derrotar al guerrer Samsó”!, però el qui més ens ha interessat va ser un simpaticot grec anomenat Mario Kotopulo, que encara que desprèn un fort i peculiar olor a “after shave” –fa un poc de vomitera- ens gratifica amb excursions nocturnes per la Gran Acròpolis i antigues grutes de nimfes i oracles.


Però amb qui realment volíem arranjar una cita fou amb el famós “Colós”, una estàtua gegantina feta de bronze – crec-  situada al port i que donava la benvinguda als comerciants de l’època clàssica o que pretenia atemorir a tots aquells amb intencions bèl·liques. Encara que aquesta figura ha estat rememorada per generacions, i és va convertir en una de les 7 meravelles de l’època clàssica, actualment no n’ha romàs cap rastre, més que en les targetes postals i figuretes que la representa. 


Entre els dos molls s'ubicava el Colós?


Murades de Rodes


Temple d'Apolo .... amb en Mario Kotopulo


Carrers de Rodes antiga


Tomba musualmana "vista de la nostra finestra"


Turisme de masses


El grand Colós de Rodes


Porta de la nostra casa d'airbnb


Entrada a la ciutat antiga


Placa del nom de la plaça "Plateia Akousilaou"


Cubanes per Rodes


Carrers de Rodes



No hay comentarios:

Publicar un comentario