lunes, 20 de octubre de 2014

Folegandros:" My family and others animals by Gerald Durrell"

16 al 21 d’octubre de 2014

Amb el vaixell de línia arribam a la mítica Folegandros, una de les illes més inaccessibles i millor preservades de les Cícledes – Endinsar-se aquí, és un viatge en el temps-. Pel fet que no hi ha platges d’arena i que tengui una geografia muntanyosa i pedregosa el turisme depredador no s’ha interessat gaire per aquest racó de la mediterrània, deixant que la vida local mantingui la seva serenor.

Com és Folegandros?
Amb una extensió de 10 km de llargària i 2/3 d’amplària Folegandros emergeix de la mar de manera abrupte enmig de la mar blava de l’Egea -La podria anomenar perfectament “La Dragonera grega”, per la seva morfologia semblant-.

El gran miracle d’aquest illa és que amb una climatologia extremadament àrida, mates baixes de fulles punxegudes han trobat el seu hàbitat i han donat refugi a sargantanes i escorpins, encara que el més destacat prodigi ho ha protagonitzat l’home que ha prosperat heroicament amb un terreny manifestament rebel. La seva adaptació ha estat exemplar.

En aquest entorn hem decidit passar 5 dies per conèixer a fons una forma de vida genuïna encara no tacada pel mercadeig turístic. Qui no ha somiat mai en perdre’s en un illa deserta enmig de la Mediterrània? Vet aquí un somni fet realitat:

Al matí els pescadors acabats d’arribar al moll exposen amb orgull les captures del dia, així que aprofitam per adquirir uns bons caps rojos, pagells, sípies, calamars, gambes.. -ca!!! Ens hem tornat beneïts- I una vegada feta les compres oportunes ja estam preparat per enfilar-nos entre els camins empedrats transitats per cabres i someres i que connecten pobles espargits amb cases antigues habitades per gent genuïnament grega que encara viu arrelada als vells costums.

Durant els grans passejos contemplam amb admiració les nombroses capelles blanques aferrades a les roques, com si fossin un sortit de la mateixa pedra i ens creuem amb pagesos damunt someres que fan amb parsimònia un camí de tornada una vegada que han acabat la jornada laboral –Son imatges que no han canviat des de fa milers d’anys-. Però, encara que costi creure... en aquesta illa remota hi ha poblacions i ports marítims que l’única forma d’arribar-hi és amb somera, a peu o amb barca i això fa una sensació d’aïllament absoluta.

És per aquesta contrades on amb més força m’he sentit ser el petit Gerald Durrell, és a dir, aquell ninot que va emigrar amb la seva família d’Anglaterra cap a la Grècia insular allà cap a l’any 30 del segle passat escapant del mal temps nòrdic. En Gerald es va dedicar a gaudir de l’illa de Corfú durant les llargues caminades fent una recol·lecció dels animalons que trobava al seu camí. –Això no és Corfú, ni jo som en Gerald, però la meva imaginació toca el dos i s’escapa entre les pàgines de la novel·la biogràfica “La meva família i altres animals”


I els dies passen, i ara només queden els records de la gran quantitat d’hores caminant per senders trillats sota un sol abraçador descobrint racons màgics i trobant gent alegre i simpàtica, que encara s’atura i saluda a l’estrany foraster que els fa honor per visitar-los. –Res comparable amb l’alterada Santorini- Folegandros s’ha convertit en el paradís perdut!


Agios Giorgios (Sant Jordi)


Capelletes espargides per Folegandros


un bon cap roig


Arribada a Karavostasis; Port de Folegandros


Tornant d'una jornada fatigada


Vista de la nostra casa d'airbnb


Caminant amb forta calor


Camí de someres per arribar al port d'Agkali


Panorama amb margades


La mar


Casa tradicional


Xóra: capital de Folegandros


Pescadors a les 9 del matí arrivant al port


Camins diversos


Port de Karavostasis


Port d'entrada: Karavostasis


Castro de Xora: la Capital


Grega a Xora


Vista des de Xora

No hay comentarios:

Publicar un comentario