lunes, 13 de octubre de 2014

Thalassa Hel.lènica

La thalassa hel.lènica!.

7  d’octubre de 2014

Rodes- Kastellorizo-Rodes

El ferry cap a Kastellorizo surt els dimecres al matí i torna a l’horabaixa amb una aturada tècnica de 4 hores – Ostia!, avui és dimecres- Així que decidim fer una ullada ràpida a aquest illot que configura la darrera frontera grega i es troba a escassos 2 km enfora de la costa Turquia. –Apa,  som-hi nois!-.

Amb els ulls plens de pipelles i lleganyes ens aixequem prest per ser-hi d’hora al port de Rodes amb la missió d’agafar el catamarà direcció Megisti (Capital de Kastellorizo). –Aquest bitxo d’aigua agafa velocitats de vertigen, fins a un punt que a mar oberta si decideixes sortir a coberta el fort vent regnant et fa levitar durant estremidors segons- Aquesta atracció voladora que vaig descobrir malauradament va finalitzar quan una ratxa de vent forta va fer volar les meves ulleres de sol polaritzades que desaparegueren per sempre més dins la immensitat de la mar blava . –Ca!!! S’ha acabat la gracieta. Somera que som!-

Els habitants d’aquesta illa són pescadors i mariners però els dimecres, davant la vinguda dels turistes, com si d’una metamorfosi es tractés, muden la seva monòtona vida per dedicar-se exclusivament al tràfec turístic. És avui quan els restaurant obren les seves portes en pinta en ample i paren romàntiques taules damunt del moll ben aferrat a la mar – Sembla que la població despertés de la letàrgica vida setmanal-

Però aquest paradís terrenal amaga una història llarga i esgarrifosa, començant perquè també fou un important bastió de l’Ordre dels Cavallers Hospitalaris (de l’Ordre de Sant Joan) com a la ciutat de Rodes i va assolir una notable prosperitat econòmica al constituir-se com a port franc durant l’imperi otomà fins que la seva riquesa decaigué estrepitosament amb la guerra turc- grega i posteriorment la seva ciutat fou bombardejada i destruïda durant la II Guerra Mundial.  La seva població no s’ha recuperada mai. Aquesta desgràcia va fer desaparèixer ravals sencers o provocà l’abandonament de moltes cases que inexorablement acabaren en runes.

8 d’octubre de 2014

Rodes- Symi- Rodes

Symi també és una illa visitable en un dia des de la ciutat de Rodes, però la seva estància prolongada milloraria la seva coneixença, sobretot perquè la seva població és més elevada i les seves infraestructures millor preparades que el petit illot de Kastellorizo.

Gialos, que és la capital, forma un port amfiteatre envoltades de cases neoclàssiques acolorides d’una clara influència italiana, però al igual que la seva veïna Magesti guarda una història igual de tràgica.

Així doncs, Gialos era reanomenada per tota la mediterrània per ser el principal port de producció naval, tal era el prestigi dels seus vaixells que tots els comerciants anhelaven adquirir-ne alguns dels... però un dia es va inventar el vaixell fet amb metall, fent abandonar la tradicional fusta. i això va provocar una greu crisi del sector.. fins que fa uns 100 anys els italians envaïren aquesta illa i començaren a deslocalitzar la resta de fàbriques existent. Tot un cos de mestre d’aixa, amb una cultura profundament arrelada i vinculada a la mar “thalassa” desaparegué per sempre més. Actualment Symi alberga només un 10 % de la població que tenia fa 150 anys.


El restaurant Tholos representa una oferta gastronòmica de primer ordre, tal com ens havia informat nostre amic Mario Kotopulo, així que decidim acabar la jornada amb unes gambes locals amb un pop cuinat al vi negre!!!! – Si gustau!-


Pope a Magesti (Kastellorizo)


Port de Magesti


Dimecres: cadires i taules arran de mar (Magesti)


Port de Magesti: vista


Bon peix 


Dinar a Magesti


Port de Gialos: Symi


Amigues alemanyes 


Alerta a Gialos (Symi)


Amfitetre de Gialos


Amfiteatre de Gialos


Antiga fàbrica de vaixells: Gialo


No hay comentarios:

Publicar un comentario