domingo, 30 de noviembre de 2014

Novi Sad: la ciutat del Danubi

Del 29 de novembre a l’1 de desembre de 2014

Novi Sad és la una ciutat neta, ordenada, agradable, assossegada, preservada, sofisticada, juvenil, alegre... etc... etc... –Se nota que m’ha agradat aquesta ciutat-.

Els carrers empedrats de la fortalesa de Petrovaradin farcida de cases  històriques d’estil austrohongarès però sense haver estat renovades des de fa més de 60 anys, atorguen al districte un flaire d’època bèl·lica de principis del segle XX. Descobrir els seus cantons, esglésies i murada que servia de mur de contenció cap a les aspiracions territorials de l’imperi otomà, bé mereix una visita pausada.

L’àrea metropolitana de Novi Sad, que actualment està dividida pel riu Danubi, l’habiten un mosaic de grups ètnics com el serbi, el croat, el germànic, l’hongarès, el bunjevci, l’albanesos, el jueu, etc.. etc. Enmig d’un centre històric compacte s’alcen temples de confessions religioses diverses que competeixen per captar el major nombre de feligresos entre la població absorta amb tanta cerimònia sacra. Com que el sentiment de pertinença a la nació sèrbia depèn de la llengua que es parli i religió que es processi –o sigui, serbi i cristià ortodox- és fa palès que els grups ètnics minoritaris resten desplaçats del repartiment polític i econòmic. És per això que avui en dia, les tensions territorials que encara assoleixen aquesta àrea dels Balcans restin lluny de ser solucionades. –Esperem que no acabin amb guerres fratricides-

Però fa fred, i la millor manera d’escalfar-se no és acudir a la Deessa de la Fertilitat del Danubi o a la serventa de torn que espera un bon mosso mediterrani, sinó que l’èxit de la comesa és prendre uns bons glops de Rakija -la beguda nacional- que amb la seva alta graduació alcohòlica, fa incrementar la temperatura corporal a nivells suficients per fer despullar algunes de les capes de roba que cobreixen el cos...  i fins i tot, posen vermelloses i tendres les galtes que minuts abans apareixien gèlides i dures.


Com que els serbis –entesos com tot el grup de persones que viuen a Sèrbia- tenen una capacitat de relació humana extraordinària i nosaltres no ens quedam curts, allà on anam, bé sigui a una església, a un museu o a una trobada social, els nostres amfitrions acabam per oferir-nos la famosa beguda alcohòlica que prové de la destil·lació de prunes, albercocs o raïm. –Alça, uns bons glops de rakija per continuar el camí, sempre brindant per Sèrbia i la seva afectuosa gent. SALUT!-


Interior de la Fortalesa de Petrovaradin 


Carrers de Petrovaradin


Rakija pel carrer


Serventes anti fred


Deessa de la Fertilitat (La Dama del Danubi)
(Donja Branjevina Goodness)


Rakija al museo


Rakija a l'església ortodoxa


Danubi


Rakija a una festa


Carrers de Novi Sad


Sinagoga de Novi Sad


Església catòlica hongaressa a Novi Sad


Interior església ortodoxa


Hotel Vojvodina: Novi Sad


Carrers de Novi Sad (zona comunista)


Vistes de la meva cambra (apartament d'airbnb)


Carrers de Novi Sad


sábado, 29 de noviembre de 2014

Fruska Gora (Les muntanyes sagrades de Sèrbia)

Del 27 al 29 de novembre de 2014

La ciutat de Karlovci esdevé la porta d’entrada a les muntanyes sagrades de Sèrbia, també anomenades les muntanyes de Fruska Gora. Aquesta petita serralada amb una extensió de la meitat de la Serra de Tramuntana alberga un total de 16 monestirs en funcionament habitats gairebé per monges ortodoxes que fan de la seva vida un acte de pregària, contemplació i trànsit cap a la salvació final. Endinsar-s’hi suposa un viatge en el temps i una temptació per aquells que anhelen una vida monacal.

Com que el dia es presenta fred però solejat decidim descobrir la comarca a peu fent una de les més belles excursions d’aquest viatge. Transcorrem per boscos frondosos, prats extensos, terres cultivades, pobles autèntics i valls aïllades de la presència humana. –Alça! Quin fred, semblam uns extremòfils pels camins trillats de Fruska Gora-  A l’endemà ja decidim continuar la jornada però amb un cotxe de lloguer. –Caaa! No som beneit!-

I pel camí, de tant en quant, en la distant llunyania compareix una nova esplendorosa i noble edificació fortificada senyal que estam a punt d’arribar a un altre recinte monàstic on una nova aventura espera la nostra arribada, i sense voler, durant aquestes jornades acabam per visitar 8 dels 16 monestirs del petit Atos a Sèrbia.

Hi ha dues anècdotes que ressaltaria durant la nostra visita per FrusKa Gora, i són:

1.-) La trobada de na Liliana, la monja encarregada de la neteja de l’església del Monastir de Rakovar. Havent arribat a la porta de l’església, la monja, encuriosida per la nostra presència ens aborda per interrogar-nos amb diplomàcia. Nosaltres, aprofitant l’ocasió que ens brinda la ingènua monja, afegim més llenya al foc, atacant-la amb una ràfega de preguntes sobre les regles monàstiques, i com que la conversació s’allarga per minuts i minuts, na Liliana en un acte de benevolència ens fa seure al refectori i ens convida a prendre un bon tassó de vi i pastissos casolans.  La sessió l’amenitza amb càntics de música sacra que segons diu, forma part de la seva passió. –Nassos, és una monja cantant.. amb una veu com na Maria del Mar Bonet- El festival folk d’aquesta extravertida monja s’interromp quan el prior li fa recordar que aquella perversió estava fora de lloc. –La felicitat d’una persona frustrada per l’enveja d’una altra-

2-) La generositat de Gregori, el prior del Monastir de Grgeteg: Entre monestir i monestir la talent va pujant per les nostres entranyes, i com que de restaurant no n’hem vist cap, en la desesperada, sol·licitam al prior de Grgeteg una almoina alimentària per satisfer els desitjos estomacals. El prior ens convida a participar del dinar comunal, això sí, prèvia atenció al seu discurs sobre la situació política de Sèrbia. –Constatam la resignació dels serbis sobre la fragmentació territorial, però cap “Mea Culpa” sobre el darrer genocidi comés en terra europea-


No cal dir que les experiències acumulades per Fruska Gora han copsat amb creixos les meves expectatives inicials, fent incrementant encara més la meva connexió amb una població que començ a admirar i estimar.  Els prejudicis inicials van minvant però encara resta sense esbrinar el per què de les atrocitats comeses a finals del XX per una gent de gran cor. 


Monestir de Remeta



Monestir de Grgeteg


Monestir de Beochin


Liliana ... la monja


Monestir de Hopovo


Monestir de Jazak


Monestir de Ravanica


Monestir de Racovaç


Monja enfeinada



Vida diària


Guadiana de l'església


Josep... al cel


Cuidant la botiga


Monestir de Krusedol


Caminant pels camins trillats


Entre pobles, assolim la nostra fita... un nou monestir

jueves, 27 de noviembre de 2014

Sremski Karlovci: capital de la regió Sèrbia Vojvodina

Del 25 al 27 de Novembre

Sremski Karlovci: l'antiga capital de Vojvodina (Sèrbia del Nord)

Des de Belgrad agafam un bus de línia cap a Sremski Karlovci, una petita ciutat barroca, capital política de la històrica i extinta regió “Sèrbia-Vojvodina” sota el poder de l’imperi austrohongarès. –Perquè m’entengueu ... diguem que les fronteres de Sèrbia actual però al segle XVIII estaven dividides en dues parts, la meitat nord sota la sobirania del gran imperi i la meitat sud com a regne independent amb capital a Belgrad-

És aquí on es va fundar el primer centre d’estudis superiors, la segona escola teològica o seminari del món ortodox (la primera fou a Rússia) i la Seu del patriarcat ortodox de la regió Sèrbia-Vojvodina.

Deambular pels seus carrers elegants d’arquitectura refinada per on transiten cents de puerils estudiant (candidats a monjos o capellans), complau les expectatives de qualsevol turista o viatger que la visita. –A vegades, certes imatges de ciutat, me transportaven a èpoques decimonòniques o de primera meitat del segle XX.-

Però Sremski Karlovci alberga una població alegre, hospitalària i amical que procuram explotar al màxim. Vet aquí, la nostra anècdota del dia en la antiga capital de la Sèrbia del Nord...

Al matí, després de provar els suculents formatges, iogurts, i brossats –clara influència turca- del mercat municipal, varem visitar un celler privat i familiar de vins i rakija (licor nacional amb alta graduació) on una simpaticota propietària ens va deixar tastar tota casta de productes alcohòlics acompanyat de formatges per païr millor la indigesta. Una vegada, gats com una sopa, sortirem del celler i per casualitat ens toparem amb una acte privat de promoció del nou llibre sobre els monestirs de Fruska Gora a la Seu del Patriarcat Ortodox. L’amable bisbe, el qual besarem la seva ma com a símbol de respecte, en un xoc de curiositat de veure dos estrangers perduts a la porta del palau, ens va fer passar i ens va convidar a formar part de l’acte –Quin privilegiats que varen ser per assistir en aquesta presentació privada i visitar l’emblemàtic edifici de rebot!- Durant la cerimònia, ens varen proporcionar per cortesia del Bisbe més rakija i vi el quan no varen poder rebutjar per submissió a la seva altesa, però el rastre d’alcohol que desprenien ja començava a preocupar-nos, així que finalitzat els discursos oficials, sortirem a corre-cuita de palau per evitar un malentès superior.  Gairebé arribant al marc de porta de sortida dos guardes vigilant ens varen fer returar abans de trepitjar el desitjat carrer amb uns estridents crits bucals, -Da-li cebes!, ara ens retendran per alteració de l’ordre públic- però afortunadament no va arribar la sang al riu. El guàrdies volien lliurar-nos en nom del Bisbe, un present bastant cridaner... “el llibre divulgatiu que ha fet gala la trobada”... i vet aquí, que m’enduc un dels llibres més bells i complets mai publicats sobre la sagrada muntanya de Fruska Gora, o també coneguda com “Les muntanyes d’Atos de Sèrbia”.


La gent sèrbia no té el tarannà dels turcs, però la seva confiança, amabilitat i hospitalitat me fa brollar del cor un sentiment d’apropament i simpatia extraordinari, tenint en compte que prové de la Nació que va provocar el darrer deshonorant genocidi de la història europea. 



Carrers de Sremski Karlovci


Seminari


Vista de Sremski Karlovci


Patriarc Ortodox de Sèrbia Vojvodina


Carrers de Sremski Karlovci


Mercat dels lactis..influència turca


Celler: Rakija i Vins


Propietària del Celler


Recepció del bisbe: acte de presnetació del llibre de Fruska Gora


Bisbe


Present del bisbe


Seminaristes: futurs monjos i capellans


Carrers de Sremski Karlovci


Farmàcia antiga de Karlovci


El senyor Bisbe Ortodox

Arribada a Belgrad, capital de Sèrbia

Del 23 al 25 de novembre de 2014

Amb un dia trist deixam la nostra estimada Turquia amb un avió de Turkish Airlines amb destinació a Belgrad, capital de la Gran Sèrbia i centre neuràlgic de molts dels conflictes bèl·lics que han assolat la vella Europa en els darrers 100 anys. Avui en dia encara resten tristos recordatoris de les conseqüències de la guerra del 1999, quan les tropes de la OTAN, liderades pels EEUU, en un intent d’evitar una nova massacre, aquesta vegada sobre la població albanokosovar, va bombardejar els centres de poder de Belgrad, en especial els seus ministeris i la radiotelevisió.

Belgrad se presenta com una ciutat esmorteïda, grisa i trista, tal vegada perquè ja hagi començat a hivernar o simplement perquè no ha sabut divulgar amb encert els valors històrics que amaga entre els seus racons. –Sembla sotmesa en un letàrgic somni!-

La impremta urbana comunista de blocs d’edificis ennegrits i sense caràcter impera en l’arquitectura de la capital, on les velles i tradicionals cases varen ser majoritàriament demolides i les majestuosa edificació d’influència austrohongaresa, que una vegada lluïa amb orgull al centre de la ciutat, va quedar abandonada a la seva dissort.


Però va ser a Belgrad on descobrim, parlant amb la gent local, que la identitat nacional està fortament arrelada en els cors dels serbis, encara que incomprès a nivell internacional. El tema de Kosovo, bressol de la Nació Sèrbia, és una espina clavada al cor d’una societat que intenta sobreposar-se amb resignació per una pèrdua territorial de gran valor simbòlic. 


Barris ennegrits


Cases històriques.


Riu Danubi esmorteït


Restes d'edificis bombardejats per la OTAN


Arquitectura austrohongaresa abandonada


Centre ciutat apagat: Instituto Cervantes


Arquitectura comunista