lunes, 10 de noviembre de 2014

Ankara: La ciutat de Mustafà Kemal Atätürk

Del 7 al 10 de novembre de 2014

Ankara, la gran sorpresa turca!!

Amb un velocitat de vertigen (250 km/ hores) sortim amb un tren de gran confort de l’estressant Istanbul direcció a la capital política i administrativa d’un Estat de 80 milions de persones, Ankara. -No sé per què però tenc el pressentiment que aquesta ciutat de nova planta no serà del meu gust..... tal vegada és massa moderna i li manca una ànima que la sostingui? -

Si a Brasil l’arquitecte  Oscar Niemeyer fou el dissenyador de la capital Brasília, contruint-la a partir del 1956 en un lloc central de l’Estat, a Turquia fou el pare de la pàtria moderna i gran visionari Mustafà Kemal Atatürk qui decidí situar una nova capital moderna i avantguardista al cor central d’Àsia Menor però l’any 1923 – O sigui que el cervellet de Niemeyer no va ser gens original!!!-

Així doncs, la petita ciutat provincial d’Ankara que gairebé assolia els 15.000 habitants en la dècada dels 20 va reemplaçar la capitalitat a la Gran Istanbul i va sofrir un desenvolupament urbà desenfrenat fins arribar a una població de 6 milions d’habitants actuals. –A títol de comparació Brasília té una població de 2,5 milions, o sigui que ja vos podeu imaginar quina transformació desmesurada hi va haver-

Però la meva sorpresa va ser majúscula quan arribat a la destinació començ a descobrir que és una ciutat dinàmica amb un comerç atractiu i sobre tot amb un seductor centre històric que garanteix una ànima pròpia. I és que l’Ankara de 1923 s’ha preservat intacta i resta al marge de la depredadora urbanització, per això passejar pels seus carrerons gairebé sense asfaltar, parlar amb la gent local que viu atònita per tot el trull viscut o perdre’s pel seu basar suposa retrocedir en el temps.

El dissabte fan portes obertes a la cambra legislativa turca situada en un opulent edifici dels anys 60 i adornada amb grans mosaics, sumptuoses catifes i atrenyellades làmpades. El color vermell és la tònica dominant a la sala magna, tal vegada per destacar el color de la bandera pàtria (un fons vermell amb una mitja lluna i estrella al centre). Com que tot està en turc i aquí ningú parla una paraula d’anglès, amb molta perícia hem aconseguit entrar i gaudir del centre polític de la Nació Turca.

La gran atracció d’Ankara, no és el seu museu de les civilitzacions anatòliques, sinó el faraònic mausoleu de l’artífex de la ciutat, el general Mustafà Kemal. De fet s’ha convertir no només en el lloc de peregrinació més destacat de Turquia sinó també en un àrea d’esbarjo i relaxació dels habitants d’Ankara.

En el temps de la repressió turca la seva capital fou testimoni d’uns dels episodi més negres de la història moderna que va tenir lloc a la presó de Ulucanlar, centre d’interrogatori, detenció, tortura i afusellament dels detractors polítics, artístics i intel·lectuals. Actualment és un museu que relata amb molt encert la vida en un lloc fosc, humit i amb moltes carències. – Si heu vist la pel·lícula Exprés de Mitjanit segur que obtindreu una idea més encertada de com se vivia a les presons turques durant els anys 70-.


Però Ankara també destaca per ser una ciutat curiosa, neta i ordenada fins al punt d’arribar a considerar que el seu atractiu guanya amb creixos a Istanbul, a més no ha estat pervertida turísticament. –I ara que conec les dues ciutats ... sense cap tipus de dubte triaria Ankara per una segona visita... i és que Ankara enamora


250 km per hora (tren d'Istanbul a Ankara)


Vista d'Ankara


Gent d'Ankara


Mercat de les espècies


Mausoleu d'Atätürk


Carrers i gent local


Assemblea legislativa


Casa típica del centre històric


Forn: fent el deliciós "Pidé"


La presó de Uluncalar: cel·la

No hay comentarios:

Publicar un comentario