jueves, 27 de noviembre de 2014

Arribada a Belgrad, capital de Sèrbia

Del 23 al 25 de novembre de 2014

Amb un dia trist deixam la nostra estimada Turquia amb un avió de Turkish Airlines amb destinació a Belgrad, capital de la Gran Sèrbia i centre neuràlgic de molts dels conflictes bèl·lics que han assolat la vella Europa en els darrers 100 anys. Avui en dia encara resten tristos recordatoris de les conseqüències de la guerra del 1999, quan les tropes de la OTAN, liderades pels EEUU, en un intent d’evitar una nova massacre, aquesta vegada sobre la població albanokosovar, va bombardejar els centres de poder de Belgrad, en especial els seus ministeris i la radiotelevisió.

Belgrad se presenta com una ciutat esmorteïda, grisa i trista, tal vegada perquè ja hagi començat a hivernar o simplement perquè no ha sabut divulgar amb encert els valors històrics que amaga entre els seus racons. –Sembla sotmesa en un letàrgic somni!-

La impremta urbana comunista de blocs d’edificis ennegrits i sense caràcter impera en l’arquitectura de la capital, on les velles i tradicionals cases varen ser majoritàriament demolides i les majestuosa edificació d’influència austrohongaresa, que una vegada lluïa amb orgull al centre de la ciutat, va quedar abandonada a la seva dissort.


Però va ser a Belgrad on descobrim, parlant amb la gent local, que la identitat nacional està fortament arrelada en els cors dels serbis, encara que incomprès a nivell internacional. El tema de Kosovo, bressol de la Nació Sèrbia, és una espina clavada al cor d’una societat que intenta sobreposar-se amb resignació per una pèrdua territorial de gran valor simbòlic. 


Barris ennegrits


Cases històriques.


Riu Danubi esmorteït


Restes d'edificis bombardejats per la OTAN


Arquitectura austrohongaresa abandonada


Centre ciutat apagat: Instituto Cervantes


Arquitectura comunista

No hay comentarios:

Publicar un comentario