viernes, 14 de noviembre de 2014

Capadòcia: Arribada

Del 10 al 13 de novembre de 2014

Amb la confortable companyia de busos ‎Kamil Koç sortim de matinada de la capital Ankara cap a la coneguda internacionalment Capadòcia. -No estic gaire convençut de visitar aquesta comarca ja que la idea de la saturació turística i plastificació m’amoïna bastant-.

L’àrea turística està afortunadament concentrada dins l’anomenat triangle d’Ürgüp-Göreme-Avanos, on el trànsit de vehicles és frenètic, fins i tot, en plena temporada baixa. I gran part d’aquest trànsit el provoquen els incalculables d’autocars que transporten a milers de turistes que amb la càmera fotogràfica a la mà van disparant fotos a totes les cases, esglésies, pobles i ciutats troglodites o subterrànies que admiren amb devoció. – Caaa!!! Quin truller!, és un poc angoixant veure tota aquesta canalla en els punts d’aturada-.

Per evitar l’ambient festiu, els preus saturats, els grans hotels o els lluminosos restaurants he decidit llogar una casa privada per airbnb al poble d’Akköy situat a 16 km allunyat del centre comercial, i per tenir mobilitat he llogat un cotxe color blanc que ens transportarà durant una setmana per les terres de formacions geològiques màgiques.

Per arribar a Akköy hem d’agafar una carretera local, estreta i sinuosa que s’enfila cap amunt per una vall farcida de pobles troglodites sense presència estrangera. –No m’ho puc ni creure, però diria que he descobert una de les zones més espectaculars de les que he visitat fins ara- I és en aquest context on comença el meu viatge per la Capadòcia no turística o l’Anatòlia Central.

Durant les excursions diàries discorrem per planes infinites i tudons de poca alçada atravessats per grans canons erosionats per l’aigua de la pluja, i de tant en tant, fem aturada a pobles construïts amb i entre les roques on una pagesia activa continua treballant de manera valenta per guanyar-se el pa de cada dia. Com que aquí és fa palès l’absència de viatgers, jo i en Josep som la novetat d’una gent local encuriosida per la nostra presència, fins i tot, de tant en tant ens fan invitació d’un bon té, un berenar o un dinar de manera desinteressada dins les seves llars. La meva emoció bull amb força per tenir l’oportunitat de compartir durant unes hores la vida diària d’una  població hospitalària i amb gran humanitat.


Mentre que jo vaig traient una gran quantitat de fotos dels oficis locals, costums, paisatges o de les vaques que circulen entre els carrerons dels pobles empedrats, en Josep es dedica a pescar entre aigües anatòliques en la recerca del peix més tendre, sucós i afectuós de la comarca... i vet aquí, que n’ha aconseguit un.


Té amb una família local


Pagesa


Camins rurals


Secant mongetes


Arquitectura típica


Pobles empedrats


Akköy (el nostre poble)


Carreteres tallades


foto típica de la regió


Akköy


Formacions geològiques 


Akköy


Mesquites espergides


1 comentario: