sábado, 29 de noviembre de 2014

Fruska Gora (Les muntanyes sagrades de Sèrbia)

Del 27 al 29 de novembre de 2014

La ciutat de Karlovci esdevé la porta d’entrada a les muntanyes sagrades de Sèrbia, també anomenades les muntanyes de Fruska Gora. Aquesta petita serralada amb una extensió de la meitat de la Serra de Tramuntana alberga un total de 16 monestirs en funcionament habitats gairebé per monges ortodoxes que fan de la seva vida un acte de pregària, contemplació i trànsit cap a la salvació final. Endinsar-s’hi suposa un viatge en el temps i una temptació per aquells que anhelen una vida monacal.

Com que el dia es presenta fred però solejat decidim descobrir la comarca a peu fent una de les més belles excursions d’aquest viatge. Transcorrem per boscos frondosos, prats extensos, terres cultivades, pobles autèntics i valls aïllades de la presència humana. –Alça! Quin fred, semblam uns extremòfils pels camins trillats de Fruska Gora-  A l’endemà ja decidim continuar la jornada però amb un cotxe de lloguer. –Caaa! No som beneit!-

I pel camí, de tant en quant, en la distant llunyania compareix una nova esplendorosa i noble edificació fortificada senyal que estam a punt d’arribar a un altre recinte monàstic on una nova aventura espera la nostra arribada, i sense voler, durant aquestes jornades acabam per visitar 8 dels 16 monestirs del petit Atos a Sèrbia.

Hi ha dues anècdotes que ressaltaria durant la nostra visita per FrusKa Gora, i són:

1.-) La trobada de na Liliana, la monja encarregada de la neteja de l’església del Monastir de Rakovar. Havent arribat a la porta de l’església, la monja, encuriosida per la nostra presència ens aborda per interrogar-nos amb diplomàcia. Nosaltres, aprofitant l’ocasió que ens brinda la ingènua monja, afegim més llenya al foc, atacant-la amb una ràfega de preguntes sobre les regles monàstiques, i com que la conversació s’allarga per minuts i minuts, na Liliana en un acte de benevolència ens fa seure al refectori i ens convida a prendre un bon tassó de vi i pastissos casolans.  La sessió l’amenitza amb càntics de música sacra que segons diu, forma part de la seva passió. –Nassos, és una monja cantant.. amb una veu com na Maria del Mar Bonet- El festival folk d’aquesta extravertida monja s’interromp quan el prior li fa recordar que aquella perversió estava fora de lloc. –La felicitat d’una persona frustrada per l’enveja d’una altra-

2-) La generositat de Gregori, el prior del Monastir de Grgeteg: Entre monestir i monestir la talent va pujant per les nostres entranyes, i com que de restaurant no n’hem vist cap, en la desesperada, sol·licitam al prior de Grgeteg una almoina alimentària per satisfer els desitjos estomacals. El prior ens convida a participar del dinar comunal, això sí, prèvia atenció al seu discurs sobre la situació política de Sèrbia. –Constatam la resignació dels serbis sobre la fragmentació territorial, però cap “Mea Culpa” sobre el darrer genocidi comés en terra europea-


No cal dir que les experiències acumulades per Fruska Gora han copsat amb creixos les meves expectatives inicials, fent incrementant encara més la meva connexió amb una població que començ a admirar i estimar.  Els prejudicis inicials van minvant però encara resta sense esbrinar el per què de les atrocitats comeses a finals del XX per una gent de gran cor. 


Monestir de Remeta



Monestir de Grgeteg


Monestir de Beochin


Liliana ... la monja


Monestir de Hopovo


Monestir de Jazak


Monestir de Ravanica


Monestir de Racovaç


Monja enfeinada



Vida diària


Guadiana de l'església


Josep... al cel


Cuidant la botiga


Monestir de Krusedol


Caminant pels camins trillats


Entre pobles, assolim la nostra fita... un nou monestir

No hay comentarios:

Publicar un comentario