viernes, 7 de noviembre de 2014

Istanbul: La porta d'Orient

De 4 al 7 de novembre de 2014

Istanbul

El palau Topkapi o la majestuosa Santa Sofia situats a dalt del tudó de la Banya d’Or del Bòsfor donen la benvinguda a aquells que desitgen visitar l’antiga capital de l’imperi Bizantí, la Gran Constantinopla.

El mercat de les espècies, el Gran Bazar o les distingides mesquites amb els elevats i prims minarets que s’enfilen cap al cel són les fotos desitjades dels 40 milions de turistes que com ovelletes circulen pels carrers històrics de la capital otomana en la recerca de l’exotisme d’Orient.  – Pobre ignorants!-

I és que l’actual Istanbul ha deixat de ser la ciutat romanticota final de trajecte del mític tren Orient Express, on els mercaders de la ruta de la seda feien etapa per vendre les curioses espècies provinent de l’Orient.  A la Istanbul turística les mesquites han deixat d’oferir unes cerimònies religioses ortodoxes en ares a permetre que milers d’estrangers les puguin visitar impúdicament a canvi de les amoïnes cobdíciades. A l’Istanbul del segle XXI la població ha deixat de vestir amb les túniques llargues per seguir la tendència occidental dels calçons texans i jerseis de darrere tendència.

Diguem que la ciutat d’Istanbul no és més que un conglomerat de 17 milions de persones apinyades, amb diferencies socials destacables, poc ordenada i amb un caos circulatori omnipresent. -És ver que davant Atenes o Tessalònica això és “L’Havana”, sense cap tipus de dubte, però la meva còlera esdevé perquè malgrat el seu gran potencial, Istanbul resta apaivagat per la mala gestió dels bens públics-

La meva visita cap a Istanbul pretén cercar la imatge més peculiar de la captivadora metròpoli i per això he triat com a residència l’antic e històric raval ortodox i jueu de Femer que perviu fora del mercadeig turístic . – Diria que és una illa exòtica en una mar de ciment-  És aquí on perviu l’ànima de la antiga Istanbul, on es pot assaborir amb profunditat tots els olors, colors i textures que ofereix la ciutat.. fins i tot hi afegiria que és realment aquí on s’escriu la darrere pàgina de la història d’una ciutat amb els petits relats dels seus habitats, siguin botiguers, artesans o religiosos.

Possiblement va ser entre els carrers de Femer on el gran escriptor turc, guanyador del premi Nobel de literatura “Orhan Pamuk” va escriure relats biogràfics de principis del XX o possiblement va ser al barri de Femer on un director de cinema es va inspirar per rodar la mítica pel·lícula d’amor homosexual dels anys 80, és a dir, de “Hamman o Bany Turc”.

La meva amfitriona d’airbnb “Isli” me recorda que dins la casa no és pot fumar, que la cuina és d’ús limitat i que la segona cambra necessita una mascareta per evitar el sol matiner. –Caramba!- Però al final del seu gran discurs s’autoconvida a dinar plegats amb nosaltres a un bareto del costat . –Som-hi nois, a dinar que hi ha talent!- De sobte i en mig del tiberi la vena nimfòmana femenina comença a sorgir-li amb subtilesa, primer reafirmant que és fadrina i sense compromís, prosseguint amb un coqueteig i paupades solemnes i acabant oferint-me un altre apartament privat i exclusiu per mi totalment gratuït, separant-me 4 dies del gran Josep. –Ca!!! Quina sorpresa turca- Una vegada instal·lat al meu nou apartament i en plena sol·licitud nocturna me comença arribar al mòbil una ràfega de watsapp provinent de l’afable amfitriona en la recerca d’una possible cita, ara que el vent bufa a favor i en Josep no dorm a la cambra del costat.

Però la meva fortuna no és comparable amb l’amor retrobat den Josep.. el Gran Erhan, el qual és recordat diàriament durant aquest mes de viatge ja complit. I dels 4 dies de la nostra estada per Istanbul únicament el retrobam un capvespre, a causa de l’atabalada agenda d’aquest al·lot de 21 any. És aquí quan en Josep, vestit amb les seves millors gales i mostrant una afecció inusual per fer-se més interessant, en un acte que l’honra amb força, decideix convidar-nos (a mi i a n’Erhan) al millor restaurant d’Istanbul. –Gràcies Josep!!!- Encara que la nit transcorre amb alegria i somriures constants, el dolç present del llit final no s’ha pogut assaborit. –Llàstima!!!-


Ara ja només resta al meu record les grans caminades pel passeig enjardinat que bordeja emblemàtic canal del Bòsfor camí de tornada cap a FENER o Vella Istanbul.


Els dos sultans


La vida a Femer


La vida a Femer


Carrers de Femer


Centre turístic: aprop de la plaça Taksim


Skyline d'Istanbul


Fa 200 anys


El Bòsfor des de Totkapi


El Gran Bazar


Caminant pel Bòsfor


Jo i n'Isli


Erhan.... l'amor den Josep

No hay comentarios:

Publicar un comentario