sábado, 1 de noviembre de 2014

República teocràtica d'Atos

Del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2014

La República Monàstica d’Atos.

La última teocràcia europea “a excepció del Vaticà” és una península de 60 km per sobre de la mar egea i on s’ubiquen una vintena de monestirs habitats per una comunitat de més de 2000 monjos. Aquesta regió de sobirania històricament discutida entre les nacions ortodoxes es regeix pel codi ortodox i es governat pel “Protos”, elegit entre els membres principals dels conjunts monàstics, el qual manté la seva residència oficial i administració a la capital de la república anomenada “Kairés”. A la vegada Atos segueix les pautes emeses des del Gran Patriarcat d’Istanbul, capital de l’imperi Bizantí.

Com que les seves fronteres terrestres no son franquejables l’única forma d’arribar-hi és en vaixell que surt diàriament des d’Ourianopolis prèvia obtenció de la “Diamonitirio” o permís/visa. Només està permès l’entrada a 10 homes (cap dona) diaris de religió cristiana no ortodoxa. –O sigui que he sigut un autèntic privilegiat el haver pogut visitar la península sagrada d’Atos-

Malgrat les múltiples invasions esdevingudes durant la turbulenta història per aquesta àrea geografia (especialment l’otomana del XV o la nazi del segle XX), no han aconseguit esborrar del mapa aquest petit regne independent mantenint la seva supervivència des de la seva fundació en època bizantina. La causa d’haver garantit el seu estatus ha estat la subordinació pacífica e immediata als nous governants que han anant passant per la darrere frontera eurasiàtica.

Podríem dir que Atos és la darrera reminiscència del tot poderós l’imperi Bizantí mantenint com emblema la seva bandera groga amb l’àliga bicèfala, així com l’idioma, religió, arquitectura de l’Imperi extint. – Mirau! Avui és dia 18 d’octubre de 2014 per aquestes terres perquè encaren utilitzen l’antic calendari julià i els seus fusos horaris-

La meva experiència per Atos va quedar remarcada per diversos factors:

1-    El magnetisme embriagador dels oficis religiosos celebrats amb càntics en la penombra d’unes esglésies escassament il·luminades per quatre espelmes estratègicament espargides i aromatitzada amb intensos encens i olis.

2-   Els majestuosos monestirs convertits en fortaleses inexpugnables a prova d’atacs e invasions amb les seves torretes de vigilància.

3-   El tràfec de monjos atabalats per en les seves feines diàries i adornats amb les llargues barbes moltes d’elles blanques símbol d’edat i respecte.

4-   La teranyina de caminois farcits de ponts, capelles i oratoris que s’enfilen pels frondosos boscos i transitats per sigil·losos religiosos.

5-   El silenci dels àpats només trencat per la pregària en veu alta i contínua del monjo que se situa al púlpit superior del refectori. Finalitzat el càntic religiós, es repica tres campanetes i tota la comunitat religiosa fa acte de cloenda de la menjada, hagis o no acabat el tiberi. –Jo me vaig quedar sense assaborir les postres per manca de temps-

Però Atos a part de disposar de bells paisatges i una idiosincràsia robusta també és símbol d’aïllament comunitari i soledat. A part de la capital administrativa “Kariés” la resta de la península no disposa de TV, ràdio o internet i viu isolada dels esdeveniments històrics contemporanis. Alguns monjos en la recerca d’una informació exterior adopten una postura més oberta i dialogant amb els pelegrins que se converteixen ingènuament en portadors de revelacions importants. –Sí, sí.. bones converses he mantingut amb alguns d’ells-.

La nostra sort ha estat doble, perquè hem triat per romandre un monestir que celebra l’arribada del Gran Patriarca d’Antiòquia, i és per això que tenim el privilegi de veure uns monjos vestits amb les millors gales, d’assistir a una cerimònia més sumptuosa i de gaudir d’un àpat de tres forquetes... -ahhh.. i m’han permet fer fotos!-. Us faig recordar que està estrictament prohibit les fotografies dins els monestirs o dels propis religiosos. –Collons!!!! he de dir amb tota modèstia que som l’enveja de tots aquells que veuen les meves imatges-

Però la sorpresa més inesperada és la presència de nins que decideixen abandonar el món exterior per dedicar-se a la vida monacal en un acte de profunda transcendència...... i és que la màgia d’Atos trasbalsa moltes consciències.


Vet aquí la República Monacal d’Atos en fotos:


Josep amb la Diamonitirium (Ouranopolis)


Cartells publicitaris


Durant el vaixell: popes russos


Moni Pandeleimonos 


Kariés.. la capital


Entrada de Moni Koutloumousiou.. bandera d'Atos


Entrada a l'església


Vestits amb les millors gales


Patriarca d'Antiòquia


Nin monjo


Moni Ibiron


Refectori: peregrins


Indicacions durant el camí


Camins interiors per Atos


Repicant amb una massa un tros de fusta: hora de la missa!


La comunitat religiosa


Respecte amb la religió ortodoxa


Patriarca i Abats


Entrada a Moni Ibiron


Camins d'Atos


Fonts pel camí


Moni Stavronikita


El pope me regala una estampeta religiosa

No hay comentarios:

Publicar un comentario