jueves, 27 de noviembre de 2014

Sremski Karlovci: capital de la regió Sèrbia Vojvodina

Del 25 al 27 de Novembre

Sremski Karlovci: l'antiga capital de Vojvodina (Sèrbia del Nord)

Des de Belgrad agafam un bus de línia cap a Sremski Karlovci, una petita ciutat barroca, capital política de la històrica i extinta regió “Sèrbia-Vojvodina” sota el poder de l’imperi austrohongarès. –Perquè m’entengueu ... diguem que les fronteres de Sèrbia actual però al segle XVIII estaven dividides en dues parts, la meitat nord sota la sobirania del gran imperi i la meitat sud com a regne independent amb capital a Belgrad-

És aquí on es va fundar el primer centre d’estudis superiors, la segona escola teològica o seminari del món ortodox (la primera fou a Rússia) i la Seu del patriarcat ortodox de la regió Sèrbia-Vojvodina.

Deambular pels seus carrers elegants d’arquitectura refinada per on transiten cents de puerils estudiant (candidats a monjos o capellans), complau les expectatives de qualsevol turista o viatger que la visita. –A vegades, certes imatges de ciutat, me transportaven a èpoques decimonòniques o de primera meitat del segle XX.-

Però Sremski Karlovci alberga una població alegre, hospitalària i amical que procuram explotar al màxim. Vet aquí, la nostra anècdota del dia en la antiga capital de la Sèrbia del Nord...

Al matí, després de provar els suculents formatges, iogurts, i brossats –clara influència turca- del mercat municipal, varem visitar un celler privat i familiar de vins i rakija (licor nacional amb alta graduació) on una simpaticota propietària ens va deixar tastar tota casta de productes alcohòlics acompanyat de formatges per païr millor la indigesta. Una vegada, gats com una sopa, sortirem del celler i per casualitat ens toparem amb una acte privat de promoció del nou llibre sobre els monestirs de Fruska Gora a la Seu del Patriarcat Ortodox. L’amable bisbe, el qual besarem la seva ma com a símbol de respecte, en un xoc de curiositat de veure dos estrangers perduts a la porta del palau, ens va fer passar i ens va convidar a formar part de l’acte –Quin privilegiats que varen ser per assistir en aquesta presentació privada i visitar l’emblemàtic edifici de rebot!- Durant la cerimònia, ens varen proporcionar per cortesia del Bisbe més rakija i vi el quan no varen poder rebutjar per submissió a la seva altesa, però el rastre d’alcohol que desprenien ja començava a preocupar-nos, així que finalitzat els discursos oficials, sortirem a corre-cuita de palau per evitar un malentès superior.  Gairebé arribant al marc de porta de sortida dos guardes vigilant ens varen fer returar abans de trepitjar el desitjat carrer amb uns estridents crits bucals, -Da-li cebes!, ara ens retendran per alteració de l’ordre públic- però afortunadament no va arribar la sang al riu. El guàrdies volien lliurar-nos en nom del Bisbe, un present bastant cridaner... “el llibre divulgatiu que ha fet gala la trobada”... i vet aquí, que m’enduc un dels llibres més bells i complets mai publicats sobre la sagrada muntanya de Fruska Gora, o també coneguda com “Les muntanyes d’Atos de Sèrbia”.


La gent sèrbia no té el tarannà dels turcs, però la seva confiança, amabilitat i hospitalitat me fa brollar del cor un sentiment d’apropament i simpatia extraordinari, tenint en compte que prové de la Nació que va provocar el darrer deshonorant genocidi de la història europea. 



Carrers de Sremski Karlovci


Seminari


Vista de Sremski Karlovci


Patriarc Ortodox de Sèrbia Vojvodina


Carrers de Sremski Karlovci


Mercat dels lactis..influència turca


Celler: Rakija i Vins


Propietària del Celler


Recepció del bisbe: acte de presnetació del llibre de Fruska Gora


Bisbe


Present del bisbe


Seminaristes: futurs monjos i capellans


Carrers de Sremski Karlovci


Farmàcia antiga de Karlovci


El senyor Bisbe Ortodox

No hay comentarios:

Publicar un comentario