martes, 9 de diciembre de 2014

Sarajevo: 20 anys més tard

Del 6 al 8 de desembre de 2014

El setge de Sarajevo.

Necessitaria una enciclopèdia sencera per escriure la història de la ciutat de Sarajevo, i en especial del conjunt d’esdeveniments succeïts al segle XX, per això ho resumiré en dos fets històrics principals:

1º) L’assassinat el 28 de juny de 1914, de l’arxiduc Franz Ferdinand, hereu de la corona austríaca, i la seva esposa Sofia a mans d’un extremista serbi Gavrilo Princip. El magnicidi va ser al costat d’un dels ponts del riu que creua la ciutat de Sarajevo, i arran d’aquest fet va esclatar la 1º Guerra Mundial.

2º) El setge del 91 al 93 d’una ciutat de 400.000 mil persones que vivíem atemorits sota un constant bombardeigs serbi i en el punt de mira dels franctiradors situats sobre els terrats dels edificis o tudons dels voltants.

Però com és Sarajevo avui en dia? Gràcies a la ajuda internacional, la ciutat ha recobrat el resplendor original amb el sorgiment d’una prosperitat inusual. Però darrere la imatge de benestar social divulgada per les entitats polítiques, és cert que la població amaga un sentiment social advers cap a la població sèrbia. –Les ferides de guerra encara no han cicatritzat-.

Són nombroses les plaques espargides per la ciutat que recorden el punt on els franctiradors varen assassinar civils, com també són nombroses les roses dibuixades al terra que recorden on va caure una bomba o granada de mà llançada pels chetnics o serbis agressors. –Passejar per Sarajevo és un contant xoc d’emocions no aptes per aprensius -.

La nostra visita per Sarajevo se centra en un estudi minuciós de la guerra balcànica, i per això contractam el servei d’un guia que va viure la seva joventut al setge i que ens explica amb detall com va succeir la guerra.

Uns dels punts a visitar és el túnel de l’esperança gratat pels bosnis assetjats amb l’objectiu de connectar la ciutat amb el territori no ocupat per proveir-se d’armament, medicaments i aliments. El túnel era una cavitat estreta, fosca, humida i sense ventilació. –No aptes per als claustrofòbics-

També visitam les posicions dels franctiradors que disparaven sense escrúpols a civils que apareixien sota el punt de mira del fusell.  I acabam la visita al cementeri multiètnic construït improvisadament durant la guerra, on enterraven els mort sense separació de la religió que processaven (catòlica, musulmana o ortodoxa). –La imatge de creus cristianes combinades amb tombes musulmanes fan extremer a qualsevol mortal sensible-

Acabam les jornades a Sarajevo amb un sopar elegant en un restaurant bosni-musulmà situat al barri turc juntament amb la companyia de dues italianes que ens han acompanyat durant el tour per Sarajevo. El barri turc, rehabilitat i ben cuidat, realça els valors arquitectònics de la societat otomana.

Com a punt final, cal ressaltar que actualment la població bòsnia-musulmana representa el 40% de la població a Bòsnia i Hercegovina, és a dir, un 15% menys d’abans de la guerra. -Vet aquí, la neteja ètnica!-


Sarajevo és una ciutat que no deixa indiferent a ningú, per la seva diversitat cultural i pels tràgics esdeveniments del segle XX. Avui en dia, el rastre de destrucció testimoni de la guerra encara son visibles arquitectònicament i molt palpables en el sentiment d’una gent que intenta oblidar la darrere pàgina negra que és va escriure sobre Bòsnia i Hercegòvina.


Franz Ferdinand, jo i Sofia


El pont del magnicidi


Plaques commemoratives dels morts durant el setge en aquell racó


Edificis de Sarajevo sense reformar: impactes de bales


Convivència cristiana i musulmana


Portada del País

^
Cementeri cristià i musulmà


Rosa de Sarajevo: aquí va caura una granada


Sopar del grup de Sarajevo: amb dues italianes


Túnel que connectava el setge amb la bòsnia lliure


Vida a Sarajevo


Font de Sarajevo


Parlament de Bòsnia i Hercegòvina


Vista de la ciutat


Carrers del centre de Sarajevo

No hay comentarios:

Publicar un comentario