Del 6 al 8 de desembre de 2014
El setge de Sarajevo.
Necessitaria una enciclopèdia
sencera per escriure la història de la ciutat de Sarajevo, i en especial del
conjunt d’esdeveniments succeïts al segle XX, per això ho resumiré en dos fets
històrics principals:
1º) L’assassinat el 28 de juny de
1914, de l’arxiduc Franz Ferdinand, hereu de la corona austríaca, i la seva
esposa Sofia a mans d’un extremista serbi Gavrilo Princip. El magnicidi va ser
al costat d’un dels ponts del riu que creua la ciutat de Sarajevo, i arran d’aquest
fet va esclatar la 1º Guerra Mundial.
2º) El setge del 91 al 93 d’una
ciutat de 400.000 mil persones que vivíem atemorits sota un constant bombardeigs
serbi i en el punt de mira dels franctiradors situats sobre els terrats dels
edificis o tudons dels voltants.
Però com és Sarajevo avui en dia?
Gràcies a la ajuda internacional, la ciutat ha recobrat el resplendor original
amb el sorgiment d’una prosperitat inusual. Però darrere la imatge de benestar
social divulgada per les entitats polítiques, és cert que la població amaga un
sentiment social advers cap a la població sèrbia. –Les ferides de guerra encara no han cicatritzat-.
Són nombroses les plaques
espargides per la ciutat que recorden el punt on els franctiradors varen
assassinar civils, com també són nombroses les roses dibuixades al terra que
recorden on va caure una bomba o granada de mà llançada pels chetnics o serbis
agressors. –Passejar per Sarajevo és un
contant xoc d’emocions no aptes per aprensius -.
La nostra visita per Sarajevo se
centra en un estudi minuciós de la guerra balcànica, i per això contractam el servei
d’un guia que va viure la seva joventut al setge i que ens explica amb detall
com va succeir la guerra.
Uns dels punts a visitar és el
túnel de l’esperança gratat pels bosnis assetjats amb l’objectiu de connectar
la ciutat amb el territori no ocupat per proveir-se d’armament, medicaments i
aliments. El túnel era una cavitat estreta, fosca, humida i sense ventilació. –No aptes per als claustrofòbics-
També visitam les posicions dels franctiradors
que disparaven sense escrúpols a civils que apareixien sota el punt de mira del
fusell. I acabam la visita al cementeri
multiètnic construït improvisadament durant la guerra, on enterraven els mort sense
separació de la religió que processaven (catòlica, musulmana o ortodoxa). –La imatge de creus cristianes combinades amb
tombes musulmanes fan extremer a qualsevol mortal sensible-
Acabam les jornades a Sarajevo
amb un sopar elegant en un restaurant bosni-musulmà situat al barri turc
juntament amb la companyia de dues italianes que ens han acompanyat durant el
tour per Sarajevo. El barri turc, rehabilitat i ben cuidat, realça els valors
arquitectònics de la societat otomana.
Com a punt final, cal ressaltar
que actualment la població bòsnia-musulmana representa el 40% de la població a
Bòsnia i Hercegovina, és a dir, un 15% menys d’abans de la guerra. -Vet aquí, la neteja ètnica!-
Sarajevo és una ciutat que no
deixa indiferent a ningú, per la seva diversitat cultural i pels tràgics
esdeveniments del segle XX. Avui en dia, el rastre de destrucció testimoni de
la guerra encara son visibles arquitectònicament i molt palpables en el sentiment
d’una gent que intenta oblidar la darrere pàgina negra que és va escriure sobre
Bòsnia i Hercegòvina.
Franz Ferdinand, jo i Sofia
El pont del magnicidi
Plaques commemoratives dels morts durant el setge en aquell racó
Edificis de Sarajevo sense reformar: impactes de bales
Convivència cristiana i musulmana
Portada del País
Cementeri cristià i musulmà
Rosa de Sarajevo: aquí va caura una granada
Sopar del grup de Sarajevo: amb dues italianes
Túnel que connectava el setge amb la bòsnia lliure
Vida a Sarajevo
Font de Sarajevo
Parlament de Bòsnia i Hercegòvina
Vista de la ciutat
Carrers del centre de Sarajevo
No hay comentarios:
Publicar un comentario