miércoles, 10 de diciembre de 2014

Srebrenica: El Genocidi

Del 9 de desembre de 2014

Srebrenica: El genocidi

El seu topònim és sinònim del trist finals dels milers de bosnis musulmans que varen acabar les seves vides a mans d’assassins serbis sota la mirada passiva dels cascs blaus internacionals. Srebrenica ha passat als anals de la història com el lloc on és va cometre el darrer genocidi d’Europa.

Amb el dia gris, fred i plujós sortim de Sarajevo amb cotxe per una carretera estreta i sinuosa que s’enfila entre les muntanyes de Bòsnia direcció nord.

I a mesura que arribam a la nostra destinació es van succeint un conjunt de pobles abandonats i completament destruïts per l’artilleria de guerra i que fan de testimoni mut d’una història que ja ningú contarà perquè la població sencera ha simplement desaparegut.

I ja a Srebrenica fem aturada al memorial de les 9000 víctimes musulmanes (entre elles nins, dones i persones majors) assassinades amb brutalitat per les tropes de Sloban Milosevic i Rodovan Karadzic, així com al camp de concentració controlat per un destacament de les Nacions Unides on es va congregar més de 35.000 mil persones musulmanes en la recerca de protecció. Una protecció que no varen tenir, ja que davant l’actitud passiva de les forces de pacificació, els serbis capturaven als concentrats per transportar-los cap a la destinació final: la fossa comú!.

Amb calfreds al cos, pensant amb els horrors que es varen cometre entre els seus carrerons, passejam amb la mirada atenta de qualsevol rastre que ens aporti major informació del que va succeir.

I durant la visita tenim la sort de conèixer a Fàtima, una musulmana de 65 que va escapar durant la guerra i que va decidir retornar al lloc on va néixer. Fátima, que ens convida amablement a prendre cafè, decideix explicar-nos com va viure els horrors de la guerra, destacant la desaparició i afusellament del seu ex marit. –Sembla que aquest tràgic succés no la pertorba gaire, ja que li resta molta importància a l’assassinat de l’home amb qui va tenir dos fills-

Amb ella podem viure també de primera mà el drama del retorn a un poble on els veïnats de la mateixa religió han desaparegut i els que no ho són s’oculten entre les finestres de les cases avergonyits molts d’ells pels actes que varen cometre. -Abans del conflicte la societat vivia amb harmonia, i ara la gent està separada per la religió que pertany-.

Com a cloenda de Srebrenica, decidim prendre un beure al bar juvenil del poble, on un raig d’esperança ens commou quan el seu propietari ens explica que ell no fa distinció de religió  -a ca seva tothom és benvingut-. Aquest jove empresari remarca que la guerra és un fet passat i s’ha de passar pàgina. -Passem pàgina.....idò!-


Arribant a Srebrenica


Srebrenica actualment


Memorial del genocidi


Imatges de la guerra


Carrers de Srebrenica


Camp de concentració controlat per les Nacions Unides


Entrada .. UN o Nacions Unides... uns cacs blaus inútils


Fosses comuns


Fàtima


Noms de les víctimes

No hay comentarios:

Publicar un comentario