miércoles, 3 de diciembre de 2014

La Vojvodina magyar

De l’1 al 3 de desembre de 2014

Stara Moravica

Fent una ullada al mapa polític de la comarca, plantejam visitar l’antiga província romana de Pannònia que s’estén per la plana del nord de Sèrbia. Farem base a la població de Stanca Moravica on és lloga una històrica i elegant granja que aconseguim a través de la webside d’airbnb, i es desplaçarem amb tren, rememorant les bucòliques imatges del mític transsiberià travessant la freda Sibèria. –Això no és Rússia, però hi ha una semblança cultural, religiosa i paisatgística-.

L’estació de Novi Sad és un edifici trist, sense caràcter i amb una il·luminació fúnebre. Com les plataformes d’accés a les vies no estan protegides contra les inclemències meteorològiques, els pacients passatgers han d’aguantar amb resignació l’intens fred que s’intensifica dramàticament amb les corrents d’aires que ocasionalment fan acte de presència. Unes cares emblanquides i llargues amb mirada perduda o distant entre sí, marquen la tònica facial a la estació de Novi Sad.

La locomotora sembla treta d’un museu històric i els vagons, amb disseny d’èpoques anteriors, són símbol d’un país decadent que necessita modernitzar-se. Les guerres balcàniques no només han dut inestabilitat política a la regió sinó que també han generalitzat la pobresa als Balcans.

La nostra casa de Stara Moravica va pertànyer a un soldat professional britànic destinat a la guerra de Kosovo. Acabada la guerra va decidir quedar-se per Sèrbia i viure una aventura balcànica amb profunditat. Com que els hiverns eren llargs i l’activitat és reduïa a la mínima acció, el soldat anomenat “Robert MacCurrach” va decidir escriure el llibre “In the Bend of the River” sobre la gent, cultura i història de Vojvodina, convertir-se en un autor cèlebre i de gran renom. –O sigui, que entre les parets de la casa on estan allotjats es respira un aire de cultura-.

Vojvodina va ser un d’aquells ducats històrics que va canviar de mans diverses vegades, assolint la sobirania sèrbia definitiva amb la desmembrament de l’imperi austrohongarès. Amb l’adquisició territorial de Vojvodina, Sèrbia no només va eixamplar les seves fronteres sinó que també va annexionar una població magyar que sumava el 40 % del total a principis del segle XX i que s’ha anant reduint a l’actual 15 % a causa de l’emigració, expulsió i assimilació cultural.

I vet aquí, que sense prèvia coneixença de les turbulències polítiques viscudes per aquestes terres arrivem a un dels darrers pobles de cultura 100 % magyar on el sentiment de pertànyer a la Nació Sèrbia és nul·la!

Com que els magyars recelen enormement dels serbis, en un intent desesperat de guanyar-se la simpatia local, intentam no emprar cap de les 4 paraules que hem après del serbi, usant aquesta vegada un hongarès après en les hores prèvies.

Stara Moravica és el típic poble de la plana de Pannonia, de cases-granges situades en fila per carrers amples, llargs i quadriculats. El mitjà de transport generalitzat és la carreta amb cavalls i la bicicleta sense que les baixes temperatures desanimin el seu ús. Els nins interactuen plàcidament amb jocs pels carrers que fan recordar èpoques on no existien videojocs ni play stations.

I durant les dues jornades que romanem a Stara Moravica decidim no desentonar amb els costums de la comunitat magyar, i la millor manera de aconseguir-lo és imitar acuradament la seva forma de vida. -Som-hi nois, amb la bicicleta com a mitjà de transport fent aturada al forn, la pastisseria i la carnisseria, així com sol·licitar els serveis d’una jubilada senyora perquè ens prepari una deliciosa mussaka local-.


Per ventura aquesta etapa no ha estat la més monumental del viatge, però sí ha copsat amb creixos les nostres expectatives al poder experimentar la vida senzilla i serena dels darrers pobles magyar de Vojvodina.


Estació de Novi Sad


Tren


Circulant amb bicicleta per Stara Moravica


Gent local



Gent local


Cultura Magyar


Stara Moravica


Carrers


Casa d'airbnb


Carrers


Cases de Stara Moravica


Carrers


Dins el tren



No hay comentarios:

Publicar un comentario