lunes, 26 de octubre de 2015

Cracòvia (Punt i final)

Descriure sumàriament la història de Cracòvia en uns paràgrafs breus és una tasca laboriosa per no dir impossible, per això ens centrarem als terribles esdeveniments succeïts durant el convuls segle XX.

La picabaralla històrica entre Varsòvia i Cracòvia s’ha mantingut latent des de que el Rei Sigismund III va decidir traslladar la capitania en el segle XVI a favor d’una ciutat provincial de la planícia de Mazòvia, pel fet d’ostentar una posició més centrada geogràficament. A partir de les hores, les dues ciutats varen prendre camins diferents.

Varsòvia es va desenvolupar industrialment, va atreure ciutadans d’arreu del món, era cosmopolita, oberta i tolerant... però durant la II Guerra Mundial va ser completament destruïda per haver-se revoltat contra les tropes hitlerianes,....  en canvi, la bella Cracòvia, tradicional i conservadora, amb gran sentiment antisemita i ostentant una comunitat germànica elevada va salvar-se de la desfeta final. “Els nazis varen trobar un major col·laboracionisme social”.

Aquesta aptitud conservadora, burgesa en arrels i religiosa en sentiments va ser un revulsiu i llast feixuc a combatre per les noves autoritats comunistes a partir de 1945, per això el Politburó  va decidir construir les majors centrals metal·lúrgiques al voltant de la rica i ornamentada ciutat, i amb les fàbriques també s’havia d’equipar una nova ciutat d’estil comunista anomenada Nova Huta, farcida d’obrers venguts de tots els racons de l’àrea d’influència soviètica. “Els comunistes pretenien alterar la composició social de Cracòvia”.

A la bella Cracòvia se l’havia afegit un tsunami de cases comunistes descolorides  i entristides que va marcar el nou estatus social proletariat d’una ciutat conservadora i fortament arrelada en els seus costums.

Amb la caiguda del teló d’acer, Cracòvia va iniciar una rentada de cara que encara continua, però que està deixant la ciutat en símbol avantguardista europeu. “Recentment la Unesco la va classificar com a Patrimoni Mundial de la Humanitat”.



La visita a Cracòvia mereixeria una setmana per descobrir tots els secrets que amaga, com la possibilitat de sociabilitzar-se en un dels cafès i cerveseries amb caràcter bohemi que s’espargeixen per tota la ciutat i en especial pel barri jueu de Kazimiers, que després d’haver estat part de l’escenari de la pel·lícula”La llista de Schindler”, va recobrar el pols que sempre l’havia caracteritzat.

Cracòvia també destaca pels
-         Els bars de Llet o Bar Mechleny, on uns bons àpats calents per 2 a 3 euros són servits diàriament.
-         Els mercats assortits de bones fruites i hortalisses i de carns i peixos d’aigua dolça.
-         El fervor religiós d’una gent absorbida pel cristianisme.
-         Els peculiars tramvies que circulen constantment per una gran xarxa que comunica tota la ciutat, mentre van sonant el carismàtic timbre que rememoren amb nostàlgia èpoques anteriors.
-         Les meravelloses pastisseries que ofereixen la Kremoska papal, un pastís de merengue o nata cremosa, i que va ser el preferit pel Papa Joan Pau II.
-      Les onades de turistes del món sencer que visiten un centre històric i el seu famós mercat tèxtil central.
-         Etc..etc.. etc..


Mercat


Fervor religiós


Casa de Pierogis : Menjar tradicional per 2 euros 


Menjant pierogis pel carrer


Cafè de Cracòvia


Cafè de Cracòvia


Xarxa de tranvies


Ara bé, si ha tres trets identificadors de la Cracòvia actual són:

1º) El Papa Joan Pau II.
És altament recomanable fer la ruta de Papa Carlo Wojtiwa, descobrint els seus començaments, visitant la casa familiar, els àmbits socials i clandestins que regentava, la gent que va conèixer o va tractar.


Dormitori de Carlo Wojtiwa: abans de ser religiós


Pastís del Papa

2º) La comunitat jueva
Cracòvia també va ser objecte de repressió i assassinat en massa d’una comunitat jueva que vivia plàcidament al barri de Kazimiers i que va ser reubicada al gueto de Podgórze.
La visita a Cracòvia no podria passar per alt l’assistència al Centre de Cultura Jueva per escolar les dramàtiques històries personals dels sobrevivents del gueto, -com per exemple, la del cineasta i director Roman Polaski que a la l’edat de 8 anys va botar el mur del gueto per salvar la vida, a costa d’acomiadar-se per sempre més de la seva família-, o visitar la fàbrica de Schndler, o simplement passejar per Kazimiers, un barri farcit de sinagogues, restaurants o llibreries jueves on es respira un ambient que recorda al de Mean Shari’m de Jerusalem.



Barri Jueu: Kazimiers

3º) La comunitat espanyola
Polònia és un país molt assequible econòmicament, i això ha permès l’arribada de milers d’estudiants, voluntaris i altres professionals espanyols que desitgen viure una experiència nova. Això ha comportat que la llengua castellana sigui la més escoltada darrera la polonesa entre els carrers de Cracòvia, i que la possibilitat de conèixer gent nova incrementi en percentatge.

Així que durant aquest tres dies he tingut l’alegria de topar-me amb Mario, un simpàtic asturià extravertit que fa tasques de voluntariat, amb Manuel, un jove estudiant andalús, alt i ben currat que desitja obrir el seu món i expandir-se per països exòtics, i també amb la bella Esmeralda, una refinada mexicana dolça, culte i elegant.

Doncs com Cracòvia és la meva etapa de la meva excedència, i ells són els darrers amics d’aquest gairebé periple de 2 anys, he decidit celebrar un comiat a l’apartament que tinc llogat amb tan agradable companyia. La festa resulta entranyable i nostàlgica al mateix temps.


Dedicat a Mario, Manuel i Esmeralda... i la meva companya de viatge, na Carmen Pombo Vilanova!


Manuel, Esmeralda, Dani, Carmen i Mario

miércoles, 21 de octubre de 2015

Zamósc "la porta del Caucas"!

Zamósc és la darrera aturada abans d’arribar a la fita final, l’antiga capital de Polònia, Cracòvia. És una ciutat fundada l’any 1580 a l’estil renaixentista italià pel gran visionari Jan Zamoyski, home de família rica que va aprofitar els seus recursos per il·lustrar-se en les universitats més prestigioses d’Europa, entre d’elles la de Pàdua, i que posteriorment va ordenar la construcció d’una ciutat a l’estil italià, fortificada per un sistema de defensa de murades més avançades i garantides per 7 bastions que ajudaven la seva protecció.


El fundador: Jan Zamoyski


Murades de defensa

Però de qui es protegia Zamosc? La ciutat de Jan Zamoyski va ser atacada i assetjada diverses vegades per les tribus bàrbares de l’Àsia Central, com  tàrtars o cors,  però les seves inexpugnables murades i sistemes de protecció la varen salvaguardar de la destrucció. –Zamósc fos la frontera que separa els pobles del Volga amb l’Europa Central-


Comandant cors que va atacar Zamósc


Durant la II Guerra Mundial, Zamósc no va tenir el tràgic desenllaç de ser destruïda, ja que els Nazis entengueren que seria una bona i bella capital de província alemanya, i la batiaren amb el nom de Hitlerstand o Hitlera...en honor al Führer. –Me conhorta trobar una arquitectura originària on la bellesa va extasiar fins i tot als més salvatges-.


Acabada la II Guerra Mundial

Zamósc es configura com una illa arquitectònica de caire italià en mig de la planícia de Malopolska, ornamentada amb estil i carregada amb tot tipus de detalls. La bellesa arquitectònica, la història que ostenta, i la seva bona preservació li ha permès estar inclosa en la llista de Patrimoni Mundial per la UNESCO.





Zamósc destaca culturalment perquè va ostentar una comunitat d’armenis durant l’edat medieval que vengueren com a comerciants important productes exòtics de les estepes anatòliques i perses, o de les muntanyes del Caucas. Una tapiceria acolorida, estores ornamentades, làmpades del mitjà orient, i tot un seguit d’espècies que condimentaven els àpats foren alguns dels productes que aparegueren amb els armenis i que varen ser ben rebuts per una societat atònita davant la seva singularitat.




Decoració de Zamósc

Com que la raresa del mitjà orient va triomfar en una societat descolorida on la remolatxa era l’única hortalissa que donava color a la gastronomia, els comerciants armenis, enriquits amb la venda comercials, s’establiren a Zamósc creant un nucli social propi i diferenciat, però que amb el transcurs dels segles varen acabar essent assimilats per la població local. –Actualment existeix minoria social reconeguda i diferenciada armènia al sud de Polònia, però assentada a la ciutat de Katowice-.


Barri armeni

El substrat armeni encara és visible en diversos aspectes... com la fisonomia amb trets bruscos i morens de part de la població, o en les restes de l’església armènia situada a la plaça del mercat, o en l’arquitectura carregada o simplement, en la gastronomia, caracteritzada per la condimentació amb espècies i salses singulars.


Un lloc ideal per empapar-se d’aquesta cultura tan llunyana, aquí, a la planícia de Maloposka, és al restaurant Muzealna, situat en una casa de l’antiga comunitat, recreada conforme a l’època, i que ofereix suculents plats armenis que te transporten a milers de quilòmetres de Polònia.  -La nostra cloenda a una ciutat plujosa de Jan Zamoyski fou al compàs dels aromes del Caucàs!.-



Restaurnat Muzealna

lunes, 19 de octubre de 2015

Lublin "Al ritme de Hava Nagila"

On són els milions de jueus asquenazis que habitaren les planícies del centre d’Europa? O dels jueus sefardites que s’estenien més cap a l’est d’Europa i la franja mediterrània?



La gran activitat mercantil de les ciutats poloneses–cruïlla geogràfica entre nombroses nacions- va atreure a milers de jueus situats a la planícia germànica en el seu afany d’aprofitar-se del comerç internacional i prosperar com a nació ambulant expulsada d’Israel. Encara que prest es varen integrar lingüísticament en la nova societat d’acolliment, l’afecció a la sseva religió, la preservació dels seus costums i el manteniment a la seva llengua materna, va ser motiu de diferenciació social que va provocar des dels segles XVI i XVII atacs discriminatoris, generant una consciència antisemita col·lectiva per tota Europa. Fins que en el 1939 esclata la II Guerra Mundial i els nazis varen cercar la solució final als anys de intolerància religiosa instaurada des de l’edat medieval. -Parlam del “Shoà” o extermini-.

La solució al problema jueu es basava en recloure’ls als guetos de les ciutats o pobles natals envoltats per alambrades electrificades o murs elevats, per matar-los d’inanició. Els que sobrevivien eren conduits als camp d’extermini on acabaven de morir per extenuació, afusellament o gasejat en cambres de gas. Es calcula que moriren més de 6 milions de jueus.

Al voltant de la ciutat de Lublin es construïren els camps d’extermini de Majdanek, Belzec i Sobibor, el que prova la importància poblacional jueva en una comarca que decidim visitar durant un parell de jornades.





Majdanez

Lublin conserva un bell centre històric de cases històriques preservades que enrevolten la plaça central, nucli de trobada social actual i que en altres èpoques passades destacava per la celebració d’un gran mercat que congregava gent de diversos orígens.



Plaça del Mercat

Va ser a Lublin on es va signar l’any 1659 l’acord d’unió política amb el regne de Lituana, que anteriorment s’estenia per l’actual Bielorrússia i Ucraïna . Aleshores Polònia és va convertir en l’estat més gran i poderós de l’Europa Central.


Monument conmemoratiu

La meva estada per Lublin es concentra en la visita de l’emprenta jueva més cabdal, com va ser la Universitat d’Estudis Rabínics més prestigiosa del món, “Chachmei Lublin Yeshiva”, amb la seva sinagoga i biblioteca de dimensions descomunals.  – El prestigi era tan gran que tot estudiant de Lublin, fins i tot abans d’acabar els seus estudis, ja era demanat per oficiar els actes religiosos a les sinagogues de mig món-. L’ensenyança era en hebreu, però la llengua parlada socialment era el Yidish o alemany arcaic, majoritària entre els asquenazis !!!


Chachmei Lublin Yeshiva

El guardià de la sinagoga, al observar el meu interès i respecte per la història tràgica de la prestigiosa institució, va acordar deixar-me les claus dels cementeris jueus nous i antics que la ciutat! -Assumeix la gran responsabilitat de ser el valedor de les claus, i aprofito a visitar un dels llocs més simbòlics d’aquesta comunitat-.


Porta tancada

La visita al cementeri no resulta gens engrescadora, ja no pel motiu que representa la mort, sinó per la destrucció dels llocs sagrats comesos pels nazis, que fins i tot, utilitzaren les làpides funeràries per la construcció de vies de comunicació. Afortunadament no tot es va perdre, i algunes d’elles, pel fet d’estar enterrades, varen sobreviure a la barbàrie bèl·lica.



Actualment la comunitat jueva de Lublin l’integren només 37 persones, que es dediquen a recuperar i gestionar el patrimoni històric destruït per la guerra i confiscat pel comunisme, com també gestionen una institució gastronòmica de  primer ordre com és el restaurant “Mandragora“” situat a la plaça del comerç de Lublin.



Aprofitam l’avinentesa per degustar el menjar Kosher en un contorn romàtic i encertadament representatiu de la cultura jueva centre europea. A més, com avui és divendres, i demà es celebra el sabahh, tenim l’oportunitat de gaudir de plats elaborats per l’ocasió com és l’Oca amb pastanaga i panses i el suc de canyella, i tot, amenitzat per la música en directe d’un concert que rememora les velles cançons jueva, entre d’elles la famosa Hava Nagila, cantada per una bella jove jueva de cabells marronecs.



Al ritme de Hava Nagila, que romandrà per sempre als nostres cors, acabam la visita a una ciutat que encara vesteix de dol per la pèrdua d’una comunitat que va generar riquesa i diversitat cultural i que ha desaparegut per sempre més.


Lublin: recollida de fems


Carrers de Lublin

domingo, 18 de octubre de 2015

Kazimierz Dolny

Kazimierz Dolny, o la vila que fa honor al rei Casimir, està emplaçada a la ribera del riu Vístula en el sud-oest de Polònia, direcció cap a la frontera d’Ucraïna. Per ser un poble amb accés directe a una de les antigues vies de comerç europeu, com és el Gran Vístula, la va atorgar protagonisme històric i la va permetre desenvolupar econòmicament.


Port fluvial sobre el Vístula (al fons es poden veure dos graners)

Kazimierz Dolny es va especialitzar en la producció de grans de cereals que eren transportats riu a baix, direcció a la ciutat portuària i comercial de Gdansk, situada a la costa del mar Bàltic, i des de allà es garantia la seva distribució pel tot el nord del continent europeu, ja que Gdansk era membre de la Lliga Hanseàtica Alemanya.  –Fa dos mesos visitava la ciutat de Bergen que també formava part del comerç internacional nord europeu-.


Kazimierz Dolny va saber aprofitar els beneficis de la Lliga Hanseàtica, i els seus habitants es varen convertir en nous rics comerciants amb influència social i econòmica. –La nova burgesia s’arrelava amb força pel vell continent-.

Els milers de tones de cereals produïts s’emmagatzemaven en graners de grans dimensions els quals s’ornamentaven fastuosament amb l’objectiu de donar imatge i prestigi a la firma familiar. I, a més dels graners, les cases també foren engalanades d’acord amb els patrons influents de l’època. Vet aquí que, gràcies al comerç del gra, Kazimierz Dolny va sortir del anonimat per convertir-se en una vila renaixentista de renom.


Graner

Però les plagues del XVIII i la caiguda de la demanda va provocar la fallida comercial de gra de Kazimierz. Fou aquí quan els graners varen deixar de complir la seva funció,  convertint-se en estructures obsoletes abandonades que acabaren desmantallant-se, esbucant-se o simplement desapareixent.  Però durant el segle XX, la història va donar una altra oportunitat a la vila, quan es varen considerar que els ruïnosos graners que restaven –pocs en comparació en el passat gloriós- podrien ser reformats i usats amb fins turístics,  i fou quan es reconvertiren en hotels o restaurants... o fins i tot en museus etnogràfics. La vila renaixentista de Kazimierz Dolny va ressorgir de les cendres per connectar-se a la industria del turisme.


Graner abandonat

Però aquesta vila no és només un antic port fluvial farcits de graners històrics, sinó que també destaca per les gorges naturals que travessen ufanosos boscos formades per corrents d’aigua de pluja. Aquestes gorges actualment són camins pintorescs on sobresurten les arrels despullades dels arbres en la recerca d’un sostre més profund. La singularitat i el caràcter màgic de les gorges de Kazimierz ha inspirat a nombrosos artistes, escriptors i poetes i recentment a cineastes i han contribuït a donar-li un aire bohemi a l’antiga vila comercial. Actualment Kazimerz està farcida de galeries d’art on escultors i pintors exposen obres inspirades en el caràcter màgic del municipi.


Gorges


Gorges


Actualment Kazimerz Dolny s’alça com un poble de carrers i places belles i alegres, únicament descolorides pel gris del dia que no permet passar ni un raig de llum solar, com també, per les gitanes que intenten rapinyar-te les butxaques en els seus intents d’atraure el teu interès.


Plaça principal


Carrers


Plaça del Mercat amb el pou central


Donam cloenda a la vila, sopant a l’exclusiu restaurant “Stara Lazna”, antic graner, que s’alça com una de les joies gastronòmiques de la cuina polonesa per un preu molt raonable i que hauria de formar part de la ruta gastronòmica del país. –Polònia realment és un país assumible per totes les butxaques-.


Restaurant Stara Lazna


Abandonam Kazimerz Dolny, amb la tristesa del recordatori de l'extermini del 65 % de la població local durant la Segona Guerra Mundial - principalment jueus que eren majoria fa 70 anys,-.La població actual jueva a Kazimierz és de "0"!.




Sinagoga de Kazimierz