lunes, 27 de julio de 2015

El Karoo.. El desert de na Renata!

Des de la frontera de Lesoto, on es troba Prynnsberg State, agafam la carretera nacional 1 que connecta la capital, Pretòria, fins a la Ciutat del Cap. Són més de 1000 km que tenim per endavant circulant per una via infinitament recta, la silueta de la qual es perd a l’horitzó llunyà.

Però la circulació no és fa gens monòtona ja que travessam una de les regions amb paisatges més cabalístics d’aquest país... estam parlam de l’enigmàtic i misteriós Karoo. La pronuncia del seu nom ja s’associa a terres remotes i indòmites, on només els més atrevits s’atreveixen a aventurar-se per la seves rutes, i més encara, a romandre en el seu territori.

Per aquells que no ho coneguin, el Karoo és una gran extensió desèrtica que ocupa més de la meitat del país, i on la poca vida humana es concentra en els pocs oasis existents. L’aigua que brolla de les seves fonts varen ser de gran utilitat per garantir la supervivència dels colons holandesos que des de la Ciutat del Cab s’endinsaven cap a terres més fèrtils dels nord.

Com 1000 km són massa per fer en una sola jornada, decidim fer escala a la població de Hanover, situat ben enmig del Karoo, on un sorprenent poble amb carrers farcits de cases colonials holandeses són testimoni d’un passat pròsper i on la decadència ha arribat de manera inexorable. Un poble semifatasma on els blancs intenten vendren a preus irrisoris cases històriques en un intent de sortir d’una àrea aïllada i sense futur... però sempre queda el melancòlic que se resisteix a fugir i intenta sobreviure amb projectes renovadors, com l’amfitriona del nostre hostalet, la senyora Renata, una holandesa venguda de la vella Europa, que va decidir instal·lar-se al Karoo, allà on la vida passa de manera assossegada i el temps fa molt d’anys que s’ha aturat.

Na Renata ens confessa que se sent atreta per la sobre collidora soledat de Hanover... és a dir, per un poble on les mates seques i amb pinxos són les úniques visibles públicament quan s’aixeca el vent del desert . A més, ens relata que Hanover té un caramel desconegut.. i és un bar/pub gay friendly i d’època a dues quadres del seu negoci -no m’estranya... ja que la casa més nova deu tenir 100 anys però que sigui gay friendly me resulta sorprenent-.

El bar o pub resulta extremadament acollidor, amb gent local blanca que se te presenta només entrar amb una salutació eloqüent, en un intent de garantir una major sociabilitat més enllà de les 4 persones que regenten l’indret de manera diària –Diguem que en un vespre he conegut tota la gent del poble, tots ells amb una cara de mirada perduda però animats per la visita d’uns estranys forasters.... ara bé, l’índex de homosexualitat d’aquella deserta localitat és fantàstica- Renata, l’amfitriona, il·lusionada en veure la cara d’estupefacció que tenim en arribar al bar, intenta complaure’ns encara més presentar-nos a uns dels seus grans amics... amb qui acabam jugant una partida de billar mentre ballam amb el so de la música que sona per tot el bar.

A l’endemà deixam Hanover esbalaïts direcció a Cape Town amb certa melangia d’abandonar una d’aquelles etapes més meravelloses viscudes, ja no només per Sud-àfrica sinó per d’aquests gairebé dos anys de recorregut pel món. -Sé cert que si venc una altra vegada per aquestes terres, Hanover serà una destinació obligada- Gràcies Renata per aquesta vetllada tan especial!!!!!

PD: L’església del poble està regentat per un sociable capellà o ministre envoltats per les ja 4 beates que passen el dia tancades al recinte sagrat prenen té i menjant fabuloses galetes casolanes. Varen ser convidats a assistir a la seva pregària...- ufff... m’hagués agradat, encara que no hagués entès una paraula... aquí només es parla l’afrikaan!!!!!-


Ara toca fer 500 km més per arribar a la propera destinació... la regió vinícola del país!!!!!!


Carretera Nacional 1



Església de Hanover


Carrer de Hanover


Renata i el seu amic


Plou al Karoo


Pub/ Bar de Hanover


Palau de Justícia de Hanover


Vista del Karoo

No hay comentarios:

Publicar un comentario