Afers exteriors illencs: Johannesbourg

Johanneburg se’ns presenta com una ciutat que vol canviar la seva fisonomia. Vol deixar de banda la seva turbulenta història contemporània per convertir-se en una ciutat avantguardista i sofisticada com qualsevol altre ciutat europea... però.... encara fallen algunes coses:

El centre financer, que altres temps fou el motor econòmic de l’Estat, actualment viu un procés de defunció incessant. De fet, s’ha convertit en una barriada d’edificis alts construïts durant l’any 60 i 70 – copiaven la febre constructora de gratacels dels Estats Units- on perviu una bulliciosa vida comercial diürna controlats per la població negra, però que les hores nocturnes s’apaivaga fins convertir-se en una àrea morta, sense llei on la policia és notícia per la seva absència. No oblidem que Jobourg és una de les ciutats més violentes del món, amb un índex d’assassinats comparats amb les grans orbes de l’Amèrica Llatina, com és Caracas.

Al nord de la ciutat s’estenen els barris residencials fortament emmurallat amb xarxes electrificades. És aquí on la població blanca viu amb luxoses mansions i són servits per una tropa de treballadors negres que fan de neteja, jardiners, vigilants i d’altres funcions. Nosaltres hem triat aquesta àrea per romandre tres nits... concretament a casa d’un tal Adrian, un extravagant amfitrió, artista i dissenyador que ha creat un ambient japonès al jardí de ca seva. Durant una vetllada ens fa una gira nocturna per la barriada i ens indica quins són els millors col·legis del món de primària o secundària com el Col·legi de Saint John, tota una institució entre la comunitat adinerada....-Diguem que només la matrícula val uns 30.000 euros anuals...idò...ja sabeu-

Però Jobourg, tal i com és anomenada pels gairebé 15 milions de persones que l’habiten, va nàixer fa uns 100 anys, quan un granger va trobar una beta d’or inesperada i la notícia es va estendre tan ràpida com a la pólvora.... Vet aquí que des de les hores, milers de persones vingudes dels 5 continents intentaren trobar benestar i fortuna en una terra estèril, reseca, sense riu ni llac i a 1600 metres d’alçada.... –Som a un de les ciutats més altes del món!-

Però la història minera de Jobourg ha quedat eclipsada pels lamentables esdeveniments succeïts durant el segle XX, quan es va instaurar el sistema de segregació racial o Apartheit. No només, patiren la discriminació els negres, sinó també els indis, entre d’ells, el cèlebre Mahatma Gandhi, empresonat per la seva lluita en contra de la discriminació pel color de la pell.

La nostra visita no podia faltar el memorable Museu de l’Apartheit i sobretot, el township de Soweto (durant els anys 40 la població negra va ser desallotjada de les àrees blanques i recloses en guetos com aquest Township)..... la misèria , pobresa i condicions de vida lamentables foren motius de l’aparició d’una resistència armada que lluitava per la superació de la primacia racial, un dels seus líders va ser.... Madiba.... o millor dit, Nelson Mandela.

Fortament custodiats (ja que el nom de Soweto es relaciona amb criminalitat, violència i alteració de l’ordre públic) visitam amb un tur organitzat aquesta barriada de 4 milions de persones al sud de Jobourg on la imatge de la pau i reconciliació se’ns apareix des de totes dels perspectives de la ciutat (les torres de refrigeració pintades de la central elèctrica de la ciutat), i aconseguim arribar a la casa del Premi Nobel de la Pau i lluitador per la reconciliació i llibertat, l’expresident Nelson Mandela així com també del Premi Nobel de la Pau... el senyor bisbe Desmond Tutu, ambdós situats en el mateix carrer, a escassos 30 metres.... Un carrer que mereix ser inclòs de la llista de patrimoni mundial per haver vist créixer a dos il·lustres personatges.

La discriminació política va caure en 1991 però la segregació econòmica i social encara perviu a la ciutat de Jobourg.... és un mur que trigarà anys en equilibrar-se!!!!