sábado, 25 de julio de 2015

La maledicció de Clocolan: El fantasma de n'Elizabeth Newberry

En un viatge de 6 hores en cotxe hem recorregut uns 400 km que separa Pretòria de la frontera central de Lesoto, un país independent ben enmig de la Unió dels Estats Sud-africans.  Aquí no hi ha pobles històrics, ni ciutats d’importància que atregui a qualsevol turista, però sí un dels paisatges més encisadors de l’Àfrica profunda i amb aquests paisatges un sense fi d’històries sobre nissagues familiars que serien dignes de ser narrades cinematogràficament. Vet aquí la nostra història particular viscuda durant tres dies a la casa senyorial de Prynnsberg State, situada al municipi de Clocolan.

Charles Newberry enriquit pels negocis relacionats amb la descoberta de diaments, va construir en 1881 una de les cases senyorials més importats de l’Àfrica colonial en una gran finca anomenada Prynnsberg State, mantenint la casa i l’explotació ramadera a càrrec d’un exèrcit de negres en règim de semi esclavitud.

Però la història prospera de Prynnsberg State es va tornar en tràgica quan a principis del segle XX el Charles Newberry va assassinar als bessos bastards que la seva esposa Elizabeth va engendrar fruit d’una relació amorosa amagada amb un majorals de la finca.

Elizabeth va suplicar eternament al seu marit que identifiqués l’indret on havien estat enterrats els seus fills il·legítims, però lamentablement, l’infame Senyor es va guardar el secret fins a la mort.  La desconsolada mare va aixecar un làpida en memòria als dos innocents bessons als jardins de la finca.

Però Elizabeth no va desistir de la recerca, i fins i tot, va prometre que no descansaria en pau una vegada morta, fins que qualcú no identifiqués on es troben els cossos dels infants i donàs enterro digne a les criatures... així que durant les nits d’hivern, quan les tempestes compareixen i la família està arraconada davant el llar de foc, l’ànima en pena de n’Elisabeth compareix en forma de fantasma atemorint a tot mortal i causant sofriment i martiri a la resta de la família. D’ençà la mort de n’Elizabeth, la família de Prynnsberg va viure fatídics i enigmàtics episodis de morts, desgràcies i d’altres esdeveniments que va causar la seva fallida econòmica i un desenllaç trist per manca de descendència.

Tal és el misteri  que envoltava la finca que a finals del segle XX, la família va decidir contactar amb el fantasma de n’Elizabeth mitjançant els serveis d’una mèdium, per donar pau a l’esperit que vaga en la recerca dels seus bessons i fer cloenda de la desgràcia... però la maledicció de Prynnsberg continua ben vigent.. i així ha estat recopilat pels diaris d’edició local.

La propietat de Prynnsberg State decideix cedir-nos la casa del majoral com a lloc de residència durant la nostra visita. Una casa on es va engendrar els dos bessos i on la fantasma de Prynnberg State sol acudir en la recerca de l’amor impossible. Dormim en les mateixes cambres de l’amor secret i dinam a la mateixa taula... tot ens rememoren la tràgica crònica familiar.

Durant el dia decidim passejar en un dia gris i trist per la finca i visitar la casa senyorial, les dues esglésies, el cementeri on està enterrada n’Elizabeth, i la resta de les dependències. La soledat s’apodera de nosaltres en un lloc on la decadència és la tònica i on la relacions socials són escasses... només ens comunicam amb la guardiana, la senyora Mamarena, una negra simpàtica sobrada de quilos i vestida vulgarment, na Gladys, la netejadora i el fuster de la finca, el senyor Laurence, un prim blanc de 80 anys, col·lapsat per la gran feina que té per endavant davant la degradació de la finca.

I durant la nit, ens arraconam davant la xemeneia, sense electricitat a causa de les tempestes que ens fan visita, i vetllam per la nostra integritat física a l’espera del fantasma de Prynnsberg State. Tot una fita en el nostre viatge per Sud-àfrica!!!!!


Prynnsberg State: casa principal


Jardins de Prynnsberg State


La maledicció de Clocolan (família Newberry) : Article del diari


Tomba de N'Elizabeth i Charles Newberry


Camins privats de la finca


Casa del Majoral: on dormim 3 nits


Gladys i Mamarena


Interior de la casa



No hay comentarios:

Publicar un comentario