lunes, 3 de agosto de 2015

La Ciutat del Cap

La mítica Ciutat del Cap!

Varen ser els holandesos que colonitzaren la costa africana del sud en la recerca d’una nova vida que generés prosperitat i evités els mal de caps religiosos. Triaren la Ciutat del Cap per la seva meravellosa ubicació geogràfica i per la benigna climatologia mediterrània.

Ningú nega que dos dies complets a una ciutat de renom internacional no basta per conèixer res, però aprofitam el temps per recórrer els indrets d’interès turístics més emblemàtics i en submergir-nos un poc en la història que envolta la ciutat.

La Ciutat del Cap té trets que cal enfocar:

1º) La raça social determina el lloc de residència. Encara que l’Aparheit va ser abolit l’any 1989, les diferències socials entre els blancs, indis (i assimilats) i blancs (i resta d’europeus) són més que evidents i més pronunciades que en altres ciutats sud-africanes. Els negres viuen a les terribles Townships ubicats a les afores de la ciutat. Aquests guetos no són més que barris de cases terriblement senzilles (de metall normalment) sense llum, aigua, clavegueram i altres servicis. Els indis s’ubiquen al centre financer i voltants, és a dir, allà on al cap al tard la gent escampa fins a la l’arribada del nou dia– Diguem que és com un toc de queda a causa de l’alarmant inseguretat-  I els blancs se situen a les àrees de cases victorianes i centres costers de luxe.

2º) És una ciutat per anar a peu. -Sí!!! L’extensa Jobourg o la enjardinada Pretòria inhabiliten visitar-la amb el mitjà de transport més còmode... les cames!!! Però Ciutat del Cap és diferent, al tenir un centre financer i històric compacte que permet gaudir-la sense necessitat d’agafar el cotxe-.

3º) Sud-àfrica no destaca per la seva gastronomia, però la Ciutat del Cap pot sorprendre als paladars més exigents amb una gama de restaurants de qualitat. -Destacam el Black Sheep, regentat per un simpàtic xilè que va fer fortuna a l’Àfrica de la reconciliació!-

4º) L’anglès com a llengua de cohesió social no ha substituït a l’antiga llengua pròpia dels antics holandesos, l’afrikaan!. -L’estima, promoció i conservació d’aquesta llengua fa enveja, sobretot per la manca de sentiment arrelat a la societat balear-.

5º) No és pot deixar de visitar el Jardí Botànic, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco per la seva gran col·lecció vegetal i per contribuir a la promoció, recerca i conservació del patrimoni genètic a nivell mundial.


A dia 1 d’agost de 2015 acabam aquest país de gran contradiccions. El país modern, avantguardista, net, ordenat i amb gran infraestructures terrestres s’intercala amb infinits Townships que fa tremolar al més sensible dels mortals. A més, la segregació racial encara és evident a nivell cultural i econòmic i no té vista a desaparèixer.  Vet aquí el nostre viatge!!! Adéu Sud-àfrica!!! Adéu terra del gran líder Madiba o Nelson Mandela!


Marc per Cape Town


Cases victorianes


Imatge panoràmica


Centre financer


Cases victorianes

La regió del Cap

La regió del Cap!!!!!!! Juliol 2015... vinyes i mar!

Les muntanyes i planícies groguenques i pelades del Karoo s’han convertit en una interminable extensió de vinyes ordenades en filera espargides per les valls i faldes de les muntanyes senyal de l’arribada a la Regió del Cap. Han estat més de 1000 km en línia recta pel desert inhòspit que travessa la Nacional 1.

En aquesta època de l’any les vinyes apareixen nues sense cap flassada verda que cobreix el tronc pelat i retorçut, les quals anuncien la presència del fred hivern encara que al calendari marqui 26 de juliol de 2015. Si l’empelt més comú de la vinya Argentina és el Malvec, Sud-àfrica destaca pel cultiu del Pinotage que atribueix un caràcter aromatitzat i dolcet al producte final.

Per assaborir millor la regió i integrar-nos al nou paisatge, fem aturada per un parell de dies a la Casa Silmelia, una família amb tradició vinícola situada a la localitat de Wellington. L’indret ens convida a visitar els centenars de Cellers construïts pels voltants i que et permeten fer un tast dels seus brous més selectes. –Som-hi nois... és hora del Pinotage!-

En acabar la jornada, una tremenda gatera i un mal de cap insaciable ens persegueix durant dos interminables dies, per això decidim airejar-nos una mica traslladar-nos a la zona costera de Hermanus que resulta ser el punt de concentració de balenes Iubarta més important del globus terraqui. Aquest voluminós cetaci és el mamífer més gran del planeta, i fins i tot, superaria dues vegades en mida als extingits dinosaures més ferotges. La topada amb les balenes ens deixa bocabadats mentre admiram l’elegància dels seus moviments dins la mar brava d’onades gegants.

Hermanus és una població costera de cases victorianes emblanquinades i apinyades a primera  línia costera que forma un conjunt històric refinat i exclusiu. Els carrers nets que la entrellacen i un passeig marítim amb poc transit rodat i ben cuidat li donen un aeri tranquil que convida a relaxar-se mentre s’observa el trànsit de les balenes segut en alguns del seus bancs amb vistes a la mar oberta, i més quan els dies són estirats amb el sol que intenta escalfar-te del fred hivernal i el cel nítid i blau que enamora a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. –També hi ha rètols que anuncien la presència d’animals salvatges... quin seran!? Aviam si trob una amiga estimada, el nom del qual me’l reservaré per manternir-la a l’anonimat!-

Acabam la jornada al restaurant de peix “Fisherman Cottage”, el preu del qual no resulta gens excessiu i és una delícia al paladar per al més gourmets.

Una fita ineludible a la Regió del Cab és la visita a l’enigmàtic Cap de Bona Esperança, descobert i cartografiat per primera vegada pel navegant portuguès Bartolomé Dias a finals del segle XV. Malgrat el que pensa tothom, aquest Cap no és la punta sud africana, sinó la més famosa. – Cap d’Agulhes és la punta d’Àfrica... me sap greu si us he decebut!!!-

El Cap de Bona Esperança realça tots els sentits, amb un paisatge de mata baixa verda i ventosa i amb unes platges d’arena blanca impol·lutes llar de pingüins i foques, així com visitades per agosarats surfistes que no només combaten la força de la mar amb aigües gelades sinó que arrisquen la seva vida en esquivar la temorosa presència del Gran Tauró Blanc -Si teniu l’ocasió d’arribar aquí no us perdeu el restaurant “2 Oceans” del far, que amb una bona relació qualitat preu podreu gaudir un gustós àpats amb vistes de somni!-

La visita al Cap de Bona Esperança no seria completa sense aturar-se a la població de Simo’s Town, que amb un aire més cosmopolita a la veïna Hermanus, conquereix els cors dels més romàntics amb el seu restaurat centre històric de cases victorianes acolorides i botigues històriques que rememoren èpoques colonials.

Simo’s Town és, a més, la seu de la força naval sud-africana i uns dels plats forts de qualsevol turista és la possibilitat de introduir-se dins un submarí francès guiats per simpàtics compatriotes. –Abstenir-se els claustrofòbics!-


Vinyes


Cap de Bona Esperança!


Simon's Town


Platja amb taurons blancs


Hermanus: banc amb vistes a la mar


Celler


"2 Oceans Restaurant"


Punta del Cap!


Hermanus


Celler


Hermanus