domingo, 11 de octubre de 2015

Bialystok (Zamenhof)

Agafam el ferrocarril que circula per l’antiga via que comunicava Varsòvia amb la capital dels zars, Sant Petersburg, fent aturada a la població de Bialystok.  Des de la sortida de Varsòvia, la influència de l’antic imperi hegemònic rus s’accentua a mesura que avançam cap a la frontera de Bielorússia. Una successió d’esglésies ortodoxes amb cúpula de ceba, creus cristianes amb dos braços, els edificis civils decimonònics d’estil tsarista i d’altres elements de simbologia russa es van creuant ininterrompudament pel tot el nostre trajecte fins arribar a l’estació de destí.


Esglésies ortodoxes pel camí


Però aquest relat no vol tractar de la influència russa sobre Polònia, sinó d’un il·lustre politòleg, nascut a Bialystok que va passar a la història universal encara que el seu projecte, noble en arrels, desafortunadament no va prosperar.

Bialystok, com a cruïlla de camins entre l’imperi rus i l’imperi austrohongarès, esdevingué ciutat comercial de primer ordre -i allà on hi ha riquesa, la immigració apareix!-. Onades d’immigrants arribaren de tots els racons d’Europa, la majoria dels quals foren jueus, moguts pel caire comercial imperant. Amb tanta gent forastera, el caos lingüístic fou la tònica regnat, amb doble efecte negatiu sobre la comunitat jueva, que amb parla russa, sefardita, alemanya, polonesa, lituana etc.. etc.. no tenia possibilitat de formar cap lobby per influenciar sobre els afers político-socials.




Palau de la ciutat

Fins que un dia, l’oftalmòleg jueu Ludwik Lejzer Zamenhof va decidir crear una nova llengua, que recollís l’essència de totes les altres, o almanco, les més influents. Vet aquí que l’any 1887 va néixer l’Esperanto, una llengua ideada per evitar supremacies i conflictes entre les comunitats nacionals.


La llengua esperantista


Zamenhof



Zamenhof (Mural del gueto de Varsòvia)


La idea va tenir ressò internacional, i l’esperanto va arrelar com a projecte i se va estendre ràpidament a la resta del món, però la preeminència del francès i posteriorment de l’anglès va impedir que fructifiqués. Avui en dia s’estima que hi ha dos milions d’esperantistes.


L’estació de trens de Bialystok me rememora les imatges fotogràfiques del transsiberià, és a dir, de la línia ferroviària més llarga del món, la qual connecta Moscou fins Vladivostok, situat a l’oceà Índic. – L’únic element que me fa sentir més a Europa que a Rússia és l’alfabet llatí dels rètols enunciatius- Però més enllà de l’estació ferroviària s’agrupa un grapat d’edificis d’estil comunista intercalats entre grans avingudes interminables, i darrera un centre històric compacte de cases decimonòniques al voltant de la plaça central o major i al costat el gran palau del Tzar que s’alça amb tot el seu esplendor. 


Entrada ciutat


Cuitat comunista


Estació central


Estació de trens


Esperant el transport públic


Dues monges amb bici


Plaça de Bialystok


Vida cotidiana

La jornada per Bialystok se centra en trobar el rastre de l’il·lustre politòleg, visitant l’emplaçament de la casa natal o fotografiant el bust commemoratiu dedicat per la municipalitat de la ciutat.  Per acabar, acabam assaborint les especialitats gastronòmiques poloneses en un dels bar de llet “” de la ciutat   per el mòdic preu de 3 euros.


Carrer del bar de llet


Suculents plats


L. Zamenhof


La casa natal de Zamenhof: foto de com era i mural d'ubicació

PD: El senyor Zamenhof va acabar els seus dies residint en un apartament situat al barri del gueto de Varsòvia!


Mural del gueto de Varsòvia

No hay comentarios:

Publicar un comentario