lunes, 26 de octubre de 2015

Cracòvia (Punt i final)

Descriure sumàriament la història de Cracòvia en uns paràgrafs breus és una tasca laboriosa per no dir impossible, per això ens centrarem als terribles esdeveniments succeïts durant el convuls segle XX.

La picabaralla històrica entre Varsòvia i Cracòvia s’ha mantingut latent des de que el Rei Sigismund III va decidir traslladar la capitania en el segle XVI a favor d’una ciutat provincial de la planícia de Mazòvia, pel fet d’ostentar una posició més centrada geogràficament. A partir de les hores, les dues ciutats varen prendre camins diferents.

Varsòvia es va desenvolupar industrialment, va atreure ciutadans d’arreu del món, era cosmopolita, oberta i tolerant... però durant la II Guerra Mundial va ser completament destruïda per haver-se revoltat contra les tropes hitlerianes,....  en canvi, la bella Cracòvia, tradicional i conservadora, amb gran sentiment antisemita i ostentant una comunitat germànica elevada va salvar-se de la desfeta final. “Els nazis varen trobar un major col·laboracionisme social”.

Aquesta aptitud conservadora, burgesa en arrels i religiosa en sentiments va ser un revulsiu i llast feixuc a combatre per les noves autoritats comunistes a partir de 1945, per això el Politburó  va decidir construir les majors centrals metal·lúrgiques al voltant de la rica i ornamentada ciutat, i amb les fàbriques també s’havia d’equipar una nova ciutat d’estil comunista anomenada Nova Huta, farcida d’obrers venguts de tots els racons de l’àrea d’influència soviètica. “Els comunistes pretenien alterar la composició social de Cracòvia”.

A la bella Cracòvia se l’havia afegit un tsunami de cases comunistes descolorides  i entristides que va marcar el nou estatus social proletariat d’una ciutat conservadora i fortament arrelada en els seus costums.

Amb la caiguda del teló d’acer, Cracòvia va iniciar una rentada de cara que encara continua, però que està deixant la ciutat en símbol avantguardista europeu. “Recentment la Unesco la va classificar com a Patrimoni Mundial de la Humanitat”.



La visita a Cracòvia mereixeria una setmana per descobrir tots els secrets que amaga, com la possibilitat de sociabilitzar-se en un dels cafès i cerveseries amb caràcter bohemi que s’espargeixen per tota la ciutat i en especial pel barri jueu de Kazimiers, que després d’haver estat part de l’escenari de la pel·lícula”La llista de Schindler”, va recobrar el pols que sempre l’havia caracteritzat.

Cracòvia també destaca pels
-         Els bars de Llet o Bar Mechleny, on uns bons àpats calents per 2 a 3 euros són servits diàriament.
-         Els mercats assortits de bones fruites i hortalisses i de carns i peixos d’aigua dolça.
-         El fervor religiós d’una gent absorbida pel cristianisme.
-         Els peculiars tramvies que circulen constantment per una gran xarxa que comunica tota la ciutat, mentre van sonant el carismàtic timbre que rememoren amb nostàlgia èpoques anteriors.
-         Les meravelloses pastisseries que ofereixen la Kremoska papal, un pastís de merengue o nata cremosa, i que va ser el preferit pel Papa Joan Pau II.
-      Les onades de turistes del món sencer que visiten un centre històric i el seu famós mercat tèxtil central.
-         Etc..etc.. etc..


Mercat


Fervor religiós


Casa de Pierogis : Menjar tradicional per 2 euros 


Menjant pierogis pel carrer


Cafè de Cracòvia


Cafè de Cracòvia


Xarxa de tranvies


Ara bé, si ha tres trets identificadors de la Cracòvia actual són:

1º) El Papa Joan Pau II.
És altament recomanable fer la ruta de Papa Carlo Wojtiwa, descobrint els seus començaments, visitant la casa familiar, els àmbits socials i clandestins que regentava, la gent que va conèixer o va tractar.


Dormitori de Carlo Wojtiwa: abans de ser religiós


Pastís del Papa

2º) La comunitat jueva
Cracòvia també va ser objecte de repressió i assassinat en massa d’una comunitat jueva que vivia plàcidament al barri de Kazimiers i que va ser reubicada al gueto de Podgórze.
La visita a Cracòvia no podria passar per alt l’assistència al Centre de Cultura Jueva per escolar les dramàtiques històries personals dels sobrevivents del gueto, -com per exemple, la del cineasta i director Roman Polaski que a la l’edat de 8 anys va botar el mur del gueto per salvar la vida, a costa d’acomiadar-se per sempre més de la seva família-, o visitar la fàbrica de Schndler, o simplement passejar per Kazimiers, un barri farcit de sinagogues, restaurants o llibreries jueves on es respira un ambient que recorda al de Mean Shari’m de Jerusalem.



Barri Jueu: Kazimiers

3º) La comunitat espanyola
Polònia és un país molt assequible econòmicament, i això ha permès l’arribada de milers d’estudiants, voluntaris i altres professionals espanyols que desitgen viure una experiència nova. Això ha comportat que la llengua castellana sigui la més escoltada darrera la polonesa entre els carrers de Cracòvia, i que la possibilitat de conèixer gent nova incrementi en percentatge.

Així que durant aquest tres dies he tingut l’alegria de topar-me amb Mario, un simpàtic asturià extravertit que fa tasques de voluntariat, amb Manuel, un jove estudiant andalús, alt i ben currat que desitja obrir el seu món i expandir-se per països exòtics, i també amb la bella Esmeralda, una refinada mexicana dolça, culte i elegant.

Doncs com Cracòvia és la meva etapa de la meva excedència, i ells són els darrers amics d’aquest gairebé periple de 2 anys, he decidit celebrar un comiat a l’apartament que tinc llogat amb tan agradable companyia. La festa resulta entranyable i nostàlgica al mateix temps.


Dedicat a Mario, Manuel i Esmeralda... i la meva companya de viatge, na Carmen Pombo Vilanova!


Manuel, Esmeralda, Dani, Carmen i Mario

No hay comentarios:

Publicar un comentario