lunes, 19 de octubre de 2015

Lublin "Al ritme de Hava Nagila"

On són els milions de jueus asquenazis que habitaren les planícies del centre d’Europa? O dels jueus sefardites que s’estenien més cap a l’est d’Europa i la franja mediterrània?



La gran activitat mercantil de les ciutats poloneses–cruïlla geogràfica entre nombroses nacions- va atreure a milers de jueus situats a la planícia germànica en el seu afany d’aprofitar-se del comerç internacional i prosperar com a nació ambulant expulsada d’Israel. Encara que prest es varen integrar lingüísticament en la nova societat d’acolliment, l’afecció a la sseva religió, la preservació dels seus costums i el manteniment a la seva llengua materna, va ser motiu de diferenciació social que va provocar des dels segles XVI i XVII atacs discriminatoris, generant una consciència antisemita col·lectiva per tota Europa. Fins que en el 1939 esclata la II Guerra Mundial i els nazis varen cercar la solució final als anys de intolerància religiosa instaurada des de l’edat medieval. -Parlam del “Shoà” o extermini-.

La solució al problema jueu es basava en recloure’ls als guetos de les ciutats o pobles natals envoltats per alambrades electrificades o murs elevats, per matar-los d’inanició. Els que sobrevivien eren conduits als camp d’extermini on acabaven de morir per extenuació, afusellament o gasejat en cambres de gas. Es calcula que moriren més de 6 milions de jueus.

Al voltant de la ciutat de Lublin es construïren els camps d’extermini de Majdanek, Belzec i Sobibor, el que prova la importància poblacional jueva en una comarca que decidim visitar durant un parell de jornades.





Majdanez

Lublin conserva un bell centre històric de cases històriques preservades que enrevolten la plaça central, nucli de trobada social actual i que en altres èpoques passades destacava per la celebració d’un gran mercat que congregava gent de diversos orígens.



Plaça del Mercat

Va ser a Lublin on es va signar l’any 1659 l’acord d’unió política amb el regne de Lituana, que anteriorment s’estenia per l’actual Bielorrússia i Ucraïna . Aleshores Polònia és va convertir en l’estat més gran i poderós de l’Europa Central.


Monument conmemoratiu

La meva estada per Lublin es concentra en la visita de l’emprenta jueva més cabdal, com va ser la Universitat d’Estudis Rabínics més prestigiosa del món, “Chachmei Lublin Yeshiva”, amb la seva sinagoga i biblioteca de dimensions descomunals.  – El prestigi era tan gran que tot estudiant de Lublin, fins i tot abans d’acabar els seus estudis, ja era demanat per oficiar els actes religiosos a les sinagogues de mig món-. L’ensenyança era en hebreu, però la llengua parlada socialment era el Yidish o alemany arcaic, majoritària entre els asquenazis !!!


Chachmei Lublin Yeshiva

El guardià de la sinagoga, al observar el meu interès i respecte per la història tràgica de la prestigiosa institució, va acordar deixar-me les claus dels cementeris jueus nous i antics que la ciutat! -Assumeix la gran responsabilitat de ser el valedor de les claus, i aprofito a visitar un dels llocs més simbòlics d’aquesta comunitat-.


Porta tancada

La visita al cementeri no resulta gens engrescadora, ja no pel motiu que representa la mort, sinó per la destrucció dels llocs sagrats comesos pels nazis, que fins i tot, utilitzaren les làpides funeràries per la construcció de vies de comunicació. Afortunadament no tot es va perdre, i algunes d’elles, pel fet d’estar enterrades, varen sobreviure a la barbàrie bèl·lica.



Actualment la comunitat jueva de Lublin l’integren només 37 persones, que es dediquen a recuperar i gestionar el patrimoni històric destruït per la guerra i confiscat pel comunisme, com també gestionen una institució gastronòmica de  primer ordre com és el restaurant “Mandragora“” situat a la plaça del comerç de Lublin.



Aprofitam l’avinentesa per degustar el menjar Kosher en un contorn romàtic i encertadament representatiu de la cultura jueva centre europea. A més, com avui és divendres, i demà es celebra el sabahh, tenim l’oportunitat de gaudir de plats elaborats per l’ocasió com és l’Oca amb pastanaga i panses i el suc de canyella, i tot, amenitzat per la música en directe d’un concert que rememora les velles cançons jueva, entre d’elles la famosa Hava Nagila, cantada per una bella jove jueva de cabells marronecs.



Al ritme de Hava Nagila, que romandrà per sempre als nostres cors, acabam la visita a una ciutat que encara vesteix de dol per la pèrdua d’una comunitat que va generar riquesa i diversitat cultural i que ha desaparegut per sempre més.


Lublin: recollida de fems


Carrers de Lublin

No hay comentarios:

Publicar un comentario