miércoles, 14 de octubre de 2015

Treblinka

Des de Bialystok agafam un tren confortable, net i ample amb direcció Malkinia, on decidir aturar-nos per visitar el segon camp d’extermini més mortífer de l’Europa Nazi, o també conegut com el camp de Treblinka.

Encara que originàriament Treblinka correspongui a un poble típicament polonès de la planícia de Mazovia, on la vida dedicada a les tasques agrícoles transcorren amb placidesa i tranquil·litat, la seva nomenclatura està associada pels anals de la història a la misèria més absoluta de l’esser humà—Pronunciar Treblinka sol provoca fredor i calfreds-. La taca perenne que suporten els seus habitants i que ha generat declivi econòmic en la regió serà difícil d’esborrar o impossible de fer-ho. –La inversió privada s’ha negat fins ara a obrir un hotel, restaurant o qualsevol altre oferta complementaria que reactivi l’economia del dissortat municipi, i això que Treblinka és visitat per milers de persones anuals, especialment israelians-. 



Al·lota israeliana

De fet, Treblinka significa la més absoluta execració patida per més d’un milió de persones, majoritàriament jueus, però també romis entre d’altres, que entre el 1942 al 1943 perderen la vida gasejades i posteriorment cremades per evitar deixar rastre, però també significa, la més inapel·lable indecència i misèria de la condició humana, capaç d’idear fàbriques de mort tan eficients sense causar alteració emocional als botxins que conformaven el cos de guardians nazis encarregats d’organitzar la matança a més de 2000 persones diàries.

Amb un taxi recorrem els 5 km que separa l’estació de Malkinia amb Treblinka, fins arribar al sinistre lloc on s’ubicava el camp –com va ser totalment desmatellat, actualment s’ha convertit en un bosc amb un memorial enmig-.

Amb un dia gris, boirós i fred, -sembla que Treblinka ens ha volgut donar la benvinguda amb la imatge més tètrica possible- i amb una arboreda tenebrosa, descolorida i trista que l’envolta– tenc la sensació que els esperits que l’habiten intenten trobar consol amb els visitants- arribam a l’aparcament del camp d’extermini, on només un parells d’autocars que acompanyen a centenars d’estudiants d’Israel, estan aparcats a uns centenars de metres més enllà.

Un silenci sepulcral s’apodera de nosaltres quan entram per l’entrada del no retorn, amb vistes a l’antiga estació ferroviària on descarregaven com a bestiar als jueus principalment embarcats de l’estació del gueto de Varsòvia. Des de la mateixa andana els captius havien de caminar uns 200 metres que separava l’andana del tren fins a les barraques on se’ls obligava a despujar abans d’entrar a les cambres de gas.  El lloc del genocidi està actualment representat amb una escultura de grans proporcions, envoltant d’un simbòlic cementeri de pedres clavades al terra que representen cada un dels orígens de les persones que moriren a Treblinka.


Andana del tren: punt d'arribada i final


Memorial


Memorial central on s'ubicava la cambra de gas


Fossa comú

Acabam la visita bordejant a peu el camp d’extermini abans encerclat per una xarxa metàl·lica i electrificada i avui en dia assenyalat per gran pedres monolítiques. –Era la línia de la separació entre l’esperança o l’oblit absolut, perquè els que moriren, deixaren aquest món sense cap rastre de nom, nombre o procedència --. Som conscients que mentre passejam estam trepitjant les cendres de centenars de milers de persones anònimes assassinades brutalment.


Monolits que delimiten el camp

Lamentablement Treblinka va inspirar tècniques de matança semblant durant els anys 70 en la guerra civil de Cambotja amb la instal·lació del camp d’extermini “Choung Ek” de Phnom Penh o més posteriorment durant la guerra dels balcans dels 90 amb el lamentable episodi del genocidi de Srebrenica, la població de la qual estava concentrada a l’àrea infame de protecció i recinte tancat teòricament controlat pels “Casc Blaus holandesos”. –He tengut la sort de rendir homenatge i presentar els meus respectes a totes les persones mortes als genocidis de Phnom Penh i de Srebrenica durant aquest darrer any-

Cementeri de Srebrenica



Camp d'extermini de Choung Ek 



Forma de matar als captius: Cambotja


Dona plorant la mort a Srebrenica

-En memòria del meu gran amic mort fa 4 anys aprox José Maria Aguirre, supervient del camp d’Extermini de Mathausen, i de la meva amiga Fàtima, supervivent de la matança sèrbia de Srebrenica-.
                                                                                        


José Maria Aguirre


Fàtima


No hay comentarios:

Publicar un comentario