domingo, 7 de agosto de 2016

Hiroshima


Hiroshima

Arribar a Hiroshima és com un viatge a la història contemporània nomenades tantes vegades en els llibres de text o a les notícies internacionals. Hiroshima ha estat un laboratori d’experiment científica i els seus habitants unes conillets d’indis involuntaris sobre el desenvolupament de les armes de fissió nuclear.

El meu objectiu per la ciutat és participar en els esdeveniments i celebracions del fatídic 71 aniversari del llançament de la primera bomba atòmica sobre la població civil, així com saber quin ha estat el desenvolupament posterior.

Sense un centre històric per deambular o temples mil·lenaris que assaborir, Hiroshima s’ha convertida en una avorrida, insulsa, i anodina metròpoli de grans avingudes, carrers amples, zones comercials il·luminades amb els típics i cridaners rètols asiàtics.... únicament el parc commemoratiu de la Pau Mundial on s’erigeix el darrer vestigi de la destrucció (el Dom o edifici de la cúpula cremada) i el museu de la catàstrofe nuclear que relata la dramàtica història, són els aspectes assenyalats d’una ciutat de nova planta.

Centre

El dom o cúpula cremada per l'explosió atòmica



Les celebracions commemoratives del 71 aniversari del llançament de la bomba nuclear resten animades per d’associacions dels “cumbaias” que mitjançant ritus estrafolaris preguen per la pau mundial, o qualque religiós budista que en un atac de misticisme sobrevingut recita mantres i repica tamborets en el seu intent de carregar d’energia espiritual una ciutat maleïda per la història.



Únicament els ravals exteriors mantenen intactes una fisonomia de l’antiga Hiroshima, i és aquí on es pot descobrir la seva autèntica personalitat. Carrers estrets farcits de botiguetes diverses i Izakayes “tavernetes” on degustar el típic Okonomiyaki (escrivint la paraula Pau damunt d’ell amb maionesa) i poblat per tranquils habitants que circulen amb bicicleta fan que les zones suburbials siguin les més aptes per conèixer l’encant de la ciutat.


Okonomiyakis


Però Hiroshima m’ha deparat sorpreses molt grates, com el conèixer en primera mà la tràgica experiència dels hibakusha “supervivents de la bomba nuclear”, molts d’ells encara afligits per la tràgica experiència. -Diguem que va ser el punt àlgic del meu viatge-

Hibakusha


També destacaria el monestir sintoista de Miyajima, emblema del Japó per la seva torii (o porta) d’entrada situada a certes hores del dia enmig de la mar. Miyajima té una semblança al mont de Saint Michael a França... perquè a baixa mar, tant el monestir com la porta d’entrada queden descoberta i envoltada per terres fangoses i quan puja la mar, tot queda cobert de vell nou, com si d’un monestir enmig de la mar es convertís!!!

Miyajima


Com a cloenda de Hiroshima, faig una amistat única i esper que duradora com és la Mezzo Sorpano “Poli Laurito” convertida en la meva diva filipina al Japó i que acaba mig engatada prenent dues botelles de vi manxego a la casa d’airbnb que tenc llogada. Poli m’introdueix un poc més en la coneixença de la vida japonesa i també m’explica un poc les seves arts artístiques parlant un castellà xavacano que la fa més atractiva i adorable.


Poli, Dani i Marc



No hay comentarios:

Publicar un comentario