martes, 16 de agosto de 2016

Kazanawa i Alps japonesos (La Vall de Hida)


Kanazawa i Alps Japonesos

La darrera etapa del periple japonès passa per fer base a Kanazaya, llogar un cotxe i visitar durant un parell de jornades les agrestes, abruptes i indòmites muntanyes de la serralada central, o també anomenades, els Alps Japonesos!

Però abans de Kanazawa faig aturada al monestir budista zen de Eihei-ji on una cinquantena de monjos budistes viuen en un estat de constant pregària i vida espartana en uns des racons més remots del país. El japonisme o atracció japonesa queda palès quan atònic descobreix que no tots els monjos són asiàtics sinó que hi ha també d’occidentals.


Quanta gent ha quedat atret pels còmics manga, o per sèries televisives de ninges o joves lluitadors que imparteixen justícia social en format de dibuixos animats com “Bola de Drac”, o la percepció del cosmos mitjançant la religió budista i sintoista integrada en una sola, o per la gastronomia sushi?. El magnestisme japonès és evident dins la societat occidental.

Kanazawa és una ciutat de mida mitjana amb un barri de gueishes ben cuidat i amb un castell evocador, però el verdader caràcter de la ciutat com a la resta del Japó es troba en els petits comerços i cases de menjars espargides per tots els carrerons de la ciutat i que durant la nit s’anuncien mitjançant l’encesa d’una llum de neó exterior. Els restaurant són tan petits que gairebé hi caben 7 o 8 comensals en total, això sí l’espai està totalment aprofitat.


Llogar un cotxe no és gaire fàcil, perquè totes les indicacions d’ús del vehicle estan en japonès, els cotxes són automàtics, els navegadors intel·ligibles, la circulació per l’esquerra, la xarxa viària complicada... etc.. etc.. Però si hom arriba a superar tots els entrebancs inicials, la llibertat del cotxe pot recompensar enormement i derivar en una nova experiència engrescadora.



La nostra destinació és un agradable hotel Onsen de la població de Hida Furukawa situat a la vessant d’una vall de les muntanyes centrals i segons les fotos que apareixen per internet, l’hotel estaria integrat enmig de la calma i placidesa d’una natura gairebé no habitada.

Com que des de la sortida de Kanazawa veig muntanyes elevades i boscos ufanosos, no pos en dubte que el trajecte discorrerà per paisatges encisadors i pobles de muntanyes tranquils i integrats, però aquesta percepció inicial queda totalment enfonsada quan el navegador o GPS m’arrossega per una autopista que s’enfila cap a uns túnels que sumen uns 40 quilòmetres de llargària i que en sortir ja anuncia l’arribada de l’idíl·lic poble muntanyenc de la vall de Hida-On son els ports de muntanya? Els prats plens de bestiar on cabres, ovelles o vaques pasturen a lloure? O els pobles típics i granges que esquitxen els terres més allunyades?-

Com a venjança de la manipulació tecnològica decideix obviar les indicacions del GPS i fer el darrer trajecte per una carretera secundària i ja de pas fer aturada al poble de “Shirakawa-Go” que ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per el conjunt de cases amb teulada de palla a dues aigües pronunciades per evitar l’acumulació de neu durant els mesos d’hivern, anomenades “Gassho- Zukuri”.




Per travessar el darrer port de muntanya agaf una carretera estreta, mal asfaltada i solitària que transcórrer per les vessants de les muntanyes de manera empinada i s’enfila per un bosc ombrívol, llar del os tibetà japonès!!!! -Bé, salvatge ho és, i tant, que ho hi veig símbol de cultura rural per cap banda-

L’Hotel Onse Kirori està situat enmig de plantacions d’arròs, pomeres i melicotoners i des de la cambra tenc unes vistes de la vall verda i esponerosa de Hida. A més, des d’aquí et permet fer unes rutes de senderisme adaptat a tots els públics, però amb la calor que fa, desisteix de caminar per empinades costes, així que dedic el temps a fer unes jornades de termalisme que me deixen la tensió per enterra, lectura i mini passejos pels sementer de fruiters, així com gaudint de l’atmosfera i gastronomia singular, això sí vestit amb el kimono típic i amb els dos típics palets que fan la funció de forqueta i ganivet.




Enfront de l’hotel hi ha una empaquetadora de melicotons japonesos, i com regalen la fruita que no poden comercialitzar, aprofit l’avinentesa i faig un fart de melicotó que me deixa l’estómac inflat per un parell de dies. No sé si vos he explicat abans, però la fruita al Japó té un valor astronòmic... així doncs, un melicotó pot costar uns 5 o 6 euros!!!!!!



Els modals refinats dels japonesos dins una societat complementant urbanitzada no generen una serenitat mental suficient per sobreviure dins uns espais reduïts, urbà i deshumanitzat per les comunals dimensions de les seves ciutats. Aquí una vaca, una ovella o simplement un ca o un moix, són animals admirats pels nipons, això sí, en zoològics!!!! Ara entec perquè més de 50000 persones desapareixen cada any del Japó o l’índex de suïcidi sigui un dels més elevats a nivell mundial!

Amb melangia abandono aquest país havent complint l’objectiu del viatge, intentar esbrinar els misteri nipó! Sempre tendré l’imatge de les vitrines dels restaurants farcits de plats suculents.

No hay comentarios:

Publicar un comentario