miércoles, 12 de julio de 2017

Basilicata i Calàbria

Basilicata i Calàbria
Basilicata: El paisatge de Basilicata té un aspecte lunar, farcit de turons baixos amb extensions de prats pedregosos, que combina una orgia de colors groguencs atorgats pels camps de cereals segats en el més de juliol de blats, ordis, sègols o civades amb taques blanques de terrenys argilosos i calcaris on la roca viva sobresurt per manca de natura que la cobreixi, així com ressaltats ocasionalment per punts verds on s’arrelen mates i matolls que fan imaginar una corrent d’aigua subterrània que sustenta la vida superficial. Basilicata és l’antesala del desert que s’estén més enllà de les seves fronteres terrestres.
Els pobles de Basilicata s’abriguen entre penyals intentant protegir-se de la canícula impàvida o sota els puigs més elevats amb la finalitat de convertir-se en vertaders nius d’àguiles on controlar la comarca que ha estada tan castigada per invasions estrangeres.
Basílica es tan embriagadora que ha estat motiu d’escenari de grans filmacions cinematogràfiques, com L’Evangeli de Sant Mateu, o La Passió de Crist i fins i tot, “L’arbre de Gernika”.
Matera és el centre neuràlgic del turisme de Basilicata, una ciutat troglodita que es va classificar en la llista del Patrimoni Mundial per la UNESCO per la seva preservació, i sobre tot, pel l’ingeni dels seus pobladors de la recollida, selecció i tractament d’aigües en terres semi àrides.
Però la reconversió de Matera en ciutat turística ha generat un canvis socioeconòmics de primer ordre, amb l’abandonament de la forma de vida tradicional i l’adaptació dels nous espais en centres d’interpretació turística, museus o simplement oferta complementària per donar necessitat a la multitud de turistes que diàriament la visiten.
El nucli urbà de Matera s’ha convertit en un parc temàtic i la seva població s’ha vist forçada a deixar les seves cases per establir-se en edificis de nova construcció que no preserven l’arquitectura tradicional ni fan honor a l’encant natural de la comarca.

Matera


Castelmezzano


Pietrapertosa


Paisatge de Basilicata


Calàbria: Amb abrupta geografia de grans serralades muntanyoses que assoleixen fins als dos mil metres, amb unes valls amples amb una natura ufanosa, amb uns sementers de fruiters i uns camps amples d’hortalissa sembrada, vet aquí, la comarca pobre ubicada a l’extrem de la bota italiana.
Calabria és pobre, tal vegada per la dificultat de la comunicació, per l’aïllament geogràfic o bé pel control territorial de la màfia calabresa anomenada “Ndrangheta”, paraula grega que fa referència irònica a “home honorós” i que espanta qualsevol intent d’inversió.
La Ndrangheta està organitzada en clans familiars  i jerarquitzada piramidalment, així doncs, els “capos” dels clans es reuneixen entre ells per prendre decisions conjuntes, i fins i tot, hi ha un Tribunal de resolució de conflictes per evitar banys de sang entre els clans. 
La Ndrangheta tal vegada no sigui tan coneguda com la Cosa Nostra Siciliana o la Camorra Napolitana, però el fort vincle familiar, una organització estructurada i el gran arrelament territorial, la fan més difícil de combatre ja que les desercions són escasses. Hi ha poble sencers, els habitants dels quals viuen gairebé del 100 per cent del crim organitzat.
Els pobles de Calabria s’aferren a les faldes de les muntanyes, normalment al costat de les valls, per aprofitar terrenys amb fàcil accés al cultiu i la pastura del bestiar, i l’habiten persones amb un caràcter més rude però amb amabilitat i hospitalitat inusitada. Com que l’impacte turístic té poca repercussió, la forma de vida calabresa resta returada en el temps, i contrasta enormement amb la seva veïna i turística Basilicata.
Calàbria són valls verdes, vegetació abundant, rica fauna, i gent humil que resideixen en cases vetustes i mantenen la forma tradicional de vida de l’avior. Calàbria té un caràcter autèntic, sense perversió turística, aferrat als costums i tradicions.
Com a poble de primer ordre destacaria Morano Calabria que a diferència de Matera (Basilicata), no han embellit els seus carrers, no disposa de la aclaparadora parafernàlia turística i manté una serenor inaudita en un dels pobles més suggestius i reveladors d’Europa.
Calabria enamora i el recorregut per carreteres estretes que s’enfilen per muntanyes agrestes i arriben a pobres evocadors generen una sensació de viatge en el temps.

Com a anècdota reveladora: Com que la regió de Nàpols i Sicília varen formar part de la Corona catalana, la veneració de la Nostra Senyora de Montserrat disposa d’un fort arrelament entre part de la població local. A títol d’exemple, era la patrona de la gent del poble abandonat l’any 1950 per una “frana” o moviment de terra de Craco (Basilicata).


Morano Calabria



Carrers de Morano Calabria


Morano Calabria


Pizzaria en Morano Calabria

No hay comentarios:

Publicar un comentario