lunes, 10 de julio de 2017

Nàpols I

El grup musical "Hombres G" va popularitzar a finals del segle passat la cançó "Venècia"... la lírica de la qual fou una crítica bufona de la famosa màfia italiana. Però la màfia no és una organització única, sinó que està dividida i enfrontades en territoris, essent la més famosa l'anomenada "Cosa Nostra" siciliana o la sanguinària "Camorra napolitana".  El rànquing de persones assassinades per la Camorra napolitana assoleix a dia d'avui una esgarrifosa xifra de més de 30.000 persones.
Roberto Saivano, escriptor napolità de 37 anys, que actualment viu desterrat del seu país natal i amb escorta les 24 hores, va fer una denúncia pública del crim organitzat controlat pel clan dels Casalesi, publicant el llibre "Gomorra" i portada en els cinemes posteriorment, on relata fill per randa el "sistema" de la societat napolitana, on l’extorsió, la resignació i el silenci imperen en qualsevol estament econòmic.
No cal dir, que la Camorra frena les inversions nacionals i internacionals, l'arribada de turistes estrangers, o qualsevol altre sector econòmic que desenvolupa una societat, per això, Nàpols, una de les capitals de la mediterrània  amb gran patrimoni històric i monumental, ple de palaus vuitcentistes, cases senyorials, esglésies ornamentades i museus destacables, ciutat que amb la reunificació italiana s'havia de convertir en la capital del nou Estat, resti actualment abandonada, llardosa, ennegrida, i amb edificis històrics apuntalats i a punt d'esfondrar-se. Nàpols està a punt d'escriure el darrer i final capítol de la seva existència.
La vida a Nàpols transcorre entre ruïnosos edificis aferrats entre sí, creant una teranyina  de carrers llargs però estrets, ombrívols i asfixiants, on s’ha afegit la brutor generada pels seus habitants.
Els napolitans s'apinyen a les balconades durant les hores nocturnes per prendre la fresca, quan l'alta temperatura estival fa una treva. Seguts en cadiretes, dediquen hores a contemplar els esdeveniments socials, així com informar-se o xafardejar dels afers interns dels altres.
Molts d'ells romanen a casa durant dies o setmanes per no dir, mesos o anys, i es proveeixen dels aliments exteriors, així com de llençar el fens acumulats, mitjançant l'ús d'una cistella llançada amb una politja des de la balconada. Un jove "fachino" que les fa els menesters ordenats, espera al carrer l'arribada de la cistella voladora, per carregar o descarregar mercaderies o els rifuiti generats.
Tal és la fòbia que alguns napolitans tenen de sortir de casa, que per redimir el pecats del cos i ànima han fet construir una xarxa de capelletes aferrades als laterals, plantes baixes o pisos superiors dels edificis on s’allotgen, com fervents catòlics practicants que es defineixen.
Els carrers dels Nàpols són petits univers que narren l'esdevenir històric d'aquesta ciutat acorada en el temps. Uns carrers que vibren amb gran vitalitat amb un petit comerç abundant, amb pizzeries, peixateries, verduleries, carnisseries, merceries, drogueries, mercats, etc. I on les motocicletes s’han apropiat de la via amb una circulació veloç i sense preservar cap senyal de transit la qual fa de funció merament decorativa, i proporciona un aire il·lús de ciutat “europea”.
Caminar pels carrers de Nàpols significa submergir-se en un viatge en el temps, on la gent es comunica amb confiança familiar, on els infants juguen al carrer oblidant els videojocs, consoles i altres aparells electrònics, on el veïnat guarda amb cura i gelosia un bocí de carrer per aparcar el seu mini cotxe o per plantar la cadira vespertina, i on les esqueles mortuòries anuncies el darrer mort. Caminar per Nàpols és un xoc cultural de grans dimensions per aquells absorbits per la cultura de la globalització.

Nàpols és una ciutat que s'ha de visitar amb els 5 sentits, i segur que no deixarà de sorprendre a tothom, l'adori o la detesti.

Carrers de Nàpols


Càrrers de Nàpols


Edifici històric


Vida en les balconades


Capelletes


Pizzeries més famoses en Via dei Tribunali

No hay comentarios:

Publicar un comentario