domingo, 16 de julio de 2017

Voltants de Nàpols


Als voltants de Nàpols: Pompeia i Caserta

Si la ciutat de Nàpols enamora, els seus voltants guarda memorables indrets que mereixen estar inclosos en la llista de llocs a descobrir en un viatge pel Sud d’Itàlia, com la ciutat romana de Pompeia o el palau borbònic de Caserta, ambdós monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Pompeia: Ubicada a la vessant sud del Vesuvi, un volcà que domina la regió de Campania, va entrar en erupció al voltant de l’any 79 dc, i va expulsar gran quantitat de material piroclàstic, roca pomes i finalment una ràfega d’aire ardent que va  soterrar la ciutat i finalment aniquilar la població que no va tenir temps de fugir de l’hecatombe. 

Els historiadors han donat per correcte les explicacions de Plini el Jove que relata en una carta com la prospera ciutat va desaparèixer del mapa de l’imperi romà, si bé han afegit minses correccions, com la data exacta del cataclisme.

Els relats descoratjadors de Plini semblen que no inquieten els habitants de Nàpols (que s’ubica a la vessant nord del Vesuvi) els quals viuen ignorant el risc del totpoderós volcà, l’activitat de la qual no ha cessat durant aquests darrers mil·lennis.

És d’ampli consens entre la comunitat científica que el dia del judici final està a les portes de la seva arribada, i els vulcanòlegs fan una crida a afrontar políticament l’arribada de l’hecatombe.

La pregunta no és si Nàpols està o no en perill d’una possible erupció volcànica,  sinó quan ocorrerà la destrucció de Nàpols amb la massacre de la seva població? Afegint un símil, Nàpols seria o representaria el personatge de Santiago Nasar en el llibre de “Crònica d’una mort anunciada” de l’escriptor Gabriel García Márquez.

La manera més efectiva, econòmica i ràpida d’arribar a Pompeia és agafant el tren Circumversuvià que surt de la estació central de trens de Nàpols i que en 40 minuts arriba a les portes de les runes. No us espereu un tren modern, amb climatització i ràpid, sinó tot el contrari.... els trens Circumversuvians són obsolets, sense ventilació, amb lamentables condicions higièniques i saturats de gent. Quan arribes a les runes, el camí s’ha fet tan estressat que no permet apreciar Pompeia amb un estat tranquil·litat prèvia.... però sí que et fan reflexionar sobre si va ser encertada la inclusió d’Itàlia en la Unió Europa.





El Vesuvi: vista des de Pompeia



Caserta: El palau Caserta, va ser construït per la dinastia borbònica espanyola durant els anys d’ocupació del Regne de les dues Sicílies. Amb el palau, còpia del seu homòleg francès de Versalles, es pretenia modernitzar l’administració del Regne, aportant els coneixement de l’organització administrativa implantada en França i Espanya.

A diferència de la ignomínia política practicada contra al Regne Catalano-Aragonés, amb la implantació dels Decrets de Nova Planta, eliminant qualsevol institució pròpia, prohibint la llengua catalana, i ridiculitzant els sentiments nacionals d’una població que s’alçava contra el domini espanyol, els infames Borbons varen dictar una política de respecte cultural, institucional i lingüístic, així com un desenvolupament econòmic que va generar riquesa i va convertir el Regne de les Dues Silícies amb la zona més desenvolupada de la península itàlica.

Actualment la bandera napolitana la conformen un fons blanc amb l’escut borbònic, exhibit i ondejat amb delit i per uns habitants que no estan gaire contents amb la inclusió de Nàpols i la regió del Sud com a part de la Nació Italiana.

Els napolitans tenen un sentiment de nostàlgia generalitzada amb la caiguda d’una dinastia que la estimaven com a pròpia, i no descartarien tornar a èpoques passades que van situar la ciutat de Nàpols en el centre de poder econòmic del mediterrani. Els Borbons varen deixar una llavor en el cor dels napolitans que podria provocar la desintegració d’un Estat, que tant va lluitar per la seva unificació el militar i polític Giuseppe Garibaldi.


Bandera borbònica


Palau de Caserta

No hay comentarios:

Publicar un comentario